Brussel·les obre la via per sancionar Espanya per frenar l’opa del BBVA

L’origen del conflicte es remunta al 24 de juny d’aquest mateix any, quan el Consell de Ministres va donar llum verda a l’opa, però amb una clàusula que obliga a mantenir separades les dues entitats durant com a mínim tres anys, ampliables a dos més. El Govern central va esgrimir la llei de defensa de la competència del 2007 per justificar aquesta exigència "per l’interès general", més enllà de les condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per garantir la competència.

Advertència anterior

Tot i això, Brussel·les considera que Espanya ha estirat massa aquest concepte. Ja fa un mes, la Comissió Europea va deixar clar que no veia cap motiu per bloquejar l’operació després dels informes favorables de la CNMC i del Banc Central Europeu (BCE), i va advertir públicament que no dubtaria a utilitzar les seves competències com a guardiana dels tractats si s’imposaven restriccions injustificades al mercat únic.

El procediment, que s’espera que s’activarà pròximament, comença amb l’enviament d’una carta d’emplaçament en què sol·licita explicacions detallades a Espanya, que tindrà un termini habitual de dos mesos per respondre. Si la resposta no convenç Brussel·les, el pas següent seria un dictamen motivat, i la Comissió donaria un altre termini perquè el Govern corregeixi la situació. En cas de persistir el desacord, el cas acabaria davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que podria imposar multes milionàries. Per a Espanya, la sanció mínima en aquesta mena de casos volta els 7,5 milions d’euros en un pagament únic o prop de 8.000 euros diaris si és periòdica.

Dimarts, la Unió Europea també va advertir Itàlia per imposar condicions estrictes a l’adquisició del banc BPM per part d’UniCredit, cosa que ha desencadenat una lluita de poder entre Brussel·les i Roma pel destí de l’operació. Els reguladors de la UE emetran ben aviat un dictamen formal en què comunicaran al Govern italià que no tenia dret a intervenir en l’adquisició prevista del banc BPM per part d’UniCredit. La Comissió Europea afirmarà que, segons les normes de fusió del bloc, només Brussel·les té competència legal per imposar condicions a l’acord, que va ser aprovat per la UE el mes passat, segons va avançar l’agència de notícies Bloomberg.

El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, a través del titular Carlos Cuerpo, va insistir ahir en el Fòrum Icex 2025 que l’Executiu ha actuat "cenyint-se exclusivament i de manera molt estricta al que habilita la normativa espanyola", convençut a més que aquesta normativa és plenament compatible amb el dret europeu. Cuerpo nega haver rebut cap mena d’informació, per ara, sobre l’obertura de cap procediment d’infracció per part de la Comissió Europea sobre l’opa del BBVA al Sabadell. El Govern, però, és conscient que la decisió d’imposar condicions addicionals podria obrir la porta a una reacció formal de Brussel·les.

Per la seva banda, el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va assenyalar que hi ha hagut instàncies que s’han anat pronunciant, i va recordar que el BCE i el Banc d’Espanya ja ho van fer fa un any sobre els temes de solvència i posteriorment l’Autoritat de la Competència. Finalment, el Govern també "té la possibilitat de posicionar-se en termes d’interès general". En aquest sentit, Escrivá va assegurar que no li consta que "hi hagi en aquest tema un angle europeu diferent".

Notícies relacionades

L’assessor fiscal, en el focus del frau

Una sentència xocant

En tot cas, els terminis habituals del procediment comunitari, que pot durant uns quants mesos o fins i tot uns quants anys, podrien tenir un impacte en el calendari de l’opa del BBVA sobre el Sabadell, encara que Luxemburg acabés donant la raó a Espanya. De fet, el Tribunal de Comptes Europeu va desaprovar el desembre passat que els procediments d’infracció de la Comissió, encara que són efectius, triguen massa a resoldre’s.

D’aquesta manera, l’expedient que es preveu iniciar aviat amenaça d’obrir un nou capítol en les històriques friccions entre Espanya i Brussel·les per grans operacions corporatives, com va passar fa gairebé dues dècades amb l’opa de Gas Natural sobre Endesa.