El Govern exigeix a les elèctriques un pacte sobre el tancament de nuclears

Iberdrola i Endesa van remetre fa gairebé un mes una primera proposta per ampliar la vida de les centrals nuclears i postergar el calendari de tancaments previst. La carta només estava firmada per les dues elèctriques espanyoles més grans, però no per Naturgy ni EDP, les altres dues que van subscriure el 2019 el protocol que estableix el calendari de tancament de les centrals i que són accionistes minoritaris en diversos reactors. I aquesta circumstància resulta rellevant, perquè les decisions estratègiques sobre les centrals han d’adoptar-se per unanimitat de tots els socis, amb independència del pes accionarial de cada un, en virtut de la regulació de les denominades associacions d’interès econòmic (AIE) com les que gestionen les centrals.

"Sense un acord previ de totes les elèctriques, no hi ha res a negociar", adverteixen fonts coneixedores de la posició ferma al respecte del Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen. Les decisions estratègiques sobre les plantes nuclears han de prendre’s per unanimitat, amb independència del pes accionarial de cada elèctrica en cada reactor.

La línia vermella dels impostos

Notícies relacionades

Aquests són els diners exactes que l’OCU recomana tenir al banc, ni més ni menys

Indra busca una via de consens per evitar un conflicte legal

Endesa i Iberdrola també reclamaven una rebaixa d’impostos i altres facilitats econòmiques com a condició per a l’ampliació de la vida de les centrals nuclears. Una exigència que el Govern també rebutja. L’Executiu, de fet, entén que la carta de fa un mes de les dues elèctriques era una mera "declaració d’intencions" i avisa que el plantejament de les companyies "no compleix les tres línies vermelles" que exigeix Pedro Sánchez per tramitar una eventual petició formal per a la pròrroga de les nuclears.

Com que Iberdrola i Endesa exigeixen una revisió a la baixa dels impostos de les nuclears, l’Executiu entén que no es compleixen les línies vermelles plantejades, perquè el pla de les elèctriques implicaria carregar en els ciutadans uns costos que ara assumeixen les companyies propietàries de les centrals. Les elèctriques han estat defensant que per allargar la vida de les centrals és una condició imprescindible la rebaixa d’impostos, perquè asseguren que la càrrega fiscal actualment els impedeix ser rendibles. Però l’Executiu rebutja la retallada dels impostos perquè implicaria traslladar al rebut de la llum que paguen els clients els tributs i les taxes que ara assumeixen les companyies elèctriques, a raó d’uns 1.500 milions d’euros a l’any.