Tres empresaris catalans declararan aquest mes per una criptoestafa

Els quatre acusats principals de l’estafa milionària en criptomonedes i NFTs vinculada al món del futbol d’elit estan citats a declarar els dies 16 i 17 de juny al Jutjat d’Instrucció número 5 de Barcelona, que porta l’anomenat cas Shirtum. Es tracta dels empresaris catalans Manel Ángel Torras Pérez, el seu fill Marc Albert Torras Gómez, Manuel Morillas Paredes i l’empresari argentí David Rozencwaig. Tots ells són els ideòlegs del projecte Shirtum. Se’ls acusa de fins a 11 delictes, entre els quals hi ha el d’apropiació indeguda, frau fiscal, delicte societari i publicitat falsa, per haver estafat presumptament més de tres milions d’euros, segons la querella admesa a tràmit el 12 de maig i en la qual figuren també com a denunciats diversos futbolistes d’elit.

Els Torras declararan en la seva condició de persones físiques i administradors de Shirtum Europa SLU i Gravity SL, i Rozencwaig ho farà en la seva condició d’administrador de la societat MDM Sports SLU. Després de la seva declaració, el jutjat decidirà si cita per prendre declaració la resta de querellats o si directament els imputa algun dels delictes pels quals se’ls acusa.

D’acord amb un dels informes pericials presentat per les víctimes que han portat el cas a la justícia i que ha elaborat el catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Autònoma de Madrid Prosper Lamothe Fernández, des de l’inici del projecte, els promotors "no van adoptar les mesures oportunes per garantir l’estabilitat en la cotització de la criptomoneda $SHI", creada i emesa per Shirtum per poder comprar i vendre NFTs.

"Al marge de la ruptura de les condicions anunciades en els white papers –els papers tècnics d’informació del projecte–, el pool de liquiditat va ser insuficient i no es van adoptar les mesures tècniques necessàries per reduir la volatilitat i donar estabilitat a la cotització del $SHI", afegeix l’estudi.

"Els inversors van decidir invertir en aquests tokens (criptoactius) per les expectatives generades de possibles beneficis al tenir l’exclusivitat en els pagaments de NFTs de futbolistes, equips de futbol i altres esportistes per negociar únicament en el marketplace o plataforma per a NFTs que Shirtum hauria hagut de crear i no va crear", estima el catedràtic, que aprecia que "l’incompliment d’aquesta exclusivitat deprecia absolutament el valor" de la criptomoneda pròpia.

"En termes comparatius, la conducta de l’emissor i comercialitzador dels tokens és un frau similar al que comet qualsevol agent econòmic que vengui béns o serveis i que no compleix notòriament la informació proporcionada de manera precontractual a clients, usuaris...", afegeix l’expert.

Després d’escoltar el seu testimoni, el jutjat també haurà de prendre una decisió sobre els futbolistes querellats, especialment sobre Papu Gómez, en l’actualitat suspès per la Comissió Espanyola Antidopatge per un positiu quan era jugador del Sevilla i a qui els denunciants consideren un dels impulsors del projecte.

El 2020, i segons recull la querella, els ideòlegs de Shirtum es van valer de diversos enganys d’aparença creïble i de falses promeses entorn a la venda de NFTs de jugadors de futbol. Per fer-ho, els querellats van comptar amb la col·laboració activa d’un grup de futbolistes coneguts que residien a Espanya, a més de Gómez: Ivan Rakitic, Lucas Ocampos, Javier Saviola, Nico Pareja i Alberto Moreno.

Possible delicte de publicitat falsa

Notícies relacionades

El BBVA estima que el preu de la vivenda pujarà, almenys, el 7,3% aquest any i el 5,3% el pròxim

Jonathan Andic deixa la direcció de Mango Man per centrar-se en el lideratge de les patrimonials de la família

Els futbolistes, tots ells jugadors o exjugadors del Sevilla FC, van acceptar aparèixer en els primers llibres blancs de Shirtum en els quals s’establien les condicions d’inversió del criptoactiu. De la mateixa manera, van oferir la seva i veu al projecte Shirtum per crear els falsos NFTs fílmics amb els seus noms actuant conscientment com "ham" o "esquer" per donar legitimitat a aquest projecte i facilitar el presumpte engany als inversors, d’acord amb la querella, que apunta que els esportistes van poder cometre un delicte de publicitat falsa i un altre de cooperador necessari del delicte d’estafa.

En els últims dies, aquest diari ha tractat sense èxit de posar-se en contacte amb els querellats per obtenir la seva versió dels fets, però no ha sigut possible.