El Banc d’Espanya rebaixa al 2,4% la previsió de creixement per al 2025

L’elevada incertesa internacional, associada a la guerra comercial atiada pels aranzels de Donald Trump, és la principal raó que explica la reducció a la baixa de les previsions de creixement d’aquest any i el pròxim (a l’1,8%, una dècima menys que al març). La correcció a la baixa de les perspectives per al 2025 ja van quedar apuntades en la presentació recent de l’informe anual de l’organisme, quan es va advertir que el PIB podia perdre fins a tres dècimes només per la incertesa comercial. Tot i que, tal com va explicar el governador, l’exposició directa de l’economia espanyola a uns aranzels més elevats dels EUA és limitada, sí que pot encaixar efectes indirectes, derivats de l’augment de dificultats dels seus principals socis comercials europeus i de la incertesa global.

L’estimació sobre la inflació també és més baixa per a aquest any (2,4%, una dècima menys), però no per al pròxim (1,7%). En canvi, s’ha elevat notablement el càlcul sobre la inflació subjacent, que exclou els preus més volàtils de l’energia i dels aliments no processats, per a aquest any (al 2,6%, quatre dècimes més), però no tant per al pròxim (2,1%, una dècima més). En la taxa d’atur (10,5% i 10,2%), el dèficit públic (2,8% i 2,6%) i el deute públic (101,4% aquest any i el pròxim), els canvis han sigut inexistents o petits, segons el cas.

El Banc d’Espanya va optar al març per fer les seves previsions sobre un escenari sense tensió geopolítica i sense pujada d’aranzels, ja que llavors era un problema només incipient i de desenllaç poc clar. Ara, l’organisme ja ha incorporat en la seva anàlisi els possibles efectes sobre l’economia espanyola de la incertesa internacional. La rebaixa de les previsions de creixement, això sí, es basa en un escenari central que preveu, entre altres supòsits, un acord entre els Estats Units i la Unió Europea per a l’establiment d’un aranzel general del 10% al qual la UE no respondria amb represàlies.

De manera poc habitual, no obstant, Escrivá també va anticipar un segon escenari advers, atesa l’elevada incertesa predominant. En aquest escenari, l’impacte de la guerra comercial seria més fort (20% d’aranzels dels EUA a la UE i represàlies recíproques). En aquest cas, el creixement cauria al 2% aquest any i a l’1,1% el pròxim (enfront del 2,4% i de l’1,8% de l’escenari central), de manera que la frenada des del 3,2% del 2024 seria encara més notable. La inflació també seria més baixa, del 2,1% aquest any i de l’1,2% el pròxim, enfront del 2,4% i de l’1,7% de l’escenari central.

Reptes econòmics

Tenint en compte aquest context, el governador va advertir davant els diputats que Espanya no pot "ser complaent" respecte als reptes econòmics que afronta. El creixement relatiu més elevat del país respecte a la majoria de països de la UE –va sostenir–, es deu a diferents motius que és "difícil desentranyar si són estructurals o conjunturals", però el millor seria "posar-se en el pitjor escenari i fer reformes".

Notícies relacionades

Inditex modera el seu creixement i guanya 1.305 milions en el primer trimestre

Treball redoblarà les inspeccions als Sanfermines i les fires andaluses

En aquest sentit, Escrivá va advertir que el pla fiscal del Govern "no ha sigut gaire satisfactori", ja que no té prou grau de detall i no ha resultat creïble per a les agències de qualificació de deute. També va advocar per "repensar" els incentius per tornar a la feina dels aturats de llarga durada, millorar la governança de les "17 polítiques actives d’ocupació" (amb referència a les comunitats autònomes) i reforçar la formació professional. Així mateix, va instar a prendre mesures per millorar l’oferta d’habitatges, l’eficàcia de les administracions públiques i la inversió privada en recerca i desenvolupament (R+D).

Durant la seva intervenció, Escrivá va evitar pronunciar-se sobre els assumptes econòmics més polèmics, al contrari del que entén que feien els seus antecessors més immediats. "Els bancs centrals no estem per entrar en tots els temes del debat públic" i "els banquers centrals no som tertulians", va afirmar. I va apuntar: "Alguns governadors han introduït elements més prescriptors. Jo no em sento còmode amb això".