Aena aconsegueix el ‘sí’ de la Generalitat per ampliar l’aeroport de Barcelona quatre anys després

Només una vegada, l’agost del 2021, el president d’Aena, Maurici Lucena, havia estat tan a prop del ‘sí, vull’ del Govern. Però les tensions entre Junts i ERC, en aquell moment compartint Consell Executiu amb Pere Aragonès al capdavant i Jordi Puigneró de vicepresident, es van carregar la proposta, tot i que no distava gaire de la que ara avala Salvador Illa. De fet, algun dels experts aeroportuaris de la comissió s’ha mantingut en aquest òrgan consultiu durant tots aquests anys.

Foment del Treball, un any de comissió

A partir d’aquell moment, la idea d’ampliació va quedar en un calaix de la Conselleria de Territori i, mentrestant, va esclatar el debat públic no només entre partits polítics, sinó també entre entitats de tot tipus. Algunes amb més recorregut i impacte mediàtic, com la creada per Foment del Treball, que va estar més d’un any per compilar les iniciatives, més o menys creatives, més o menys treballades, i traslladar-les després als dirigents governamentals. Probablement, van ser els més actius davant l’opinió pública (aquest dilluns es van afanyar a valorar la proposta fins i tot sense conèixer-la de primera mà) i van acabar optant per una prolongació de la tercera pista amb pilons que travessessin l’aiguamoll de la Ricarda. Això ja era l’octubre del 2023, continuaven passant els mesos.  

La solució constructiva, entre les quals hi va haver també la capitanejada per Joaquim Coelho i un grup d’enginyers que advocava per una pista sobre el mar, necessitava, de tota manera, el consens de les institucions. Amb un Govern en minoria a la Generalitat i precisament amb projectes d’infraestructures al centre del debat (el mateix aeroport però també el projecte de Hard Rock a Tarragona o el quart cinturó del Vallès), el president Aragonès convoca eleccions el maig del 2024 i les perd.

Sobrevolar zones residencials

Però, just abans de marxar, els republicans plantegen que el Prat no pot permetre’s perdre la biodiversitat de la zona i que el seu anhelat enlairament com a aeroport intercontinental s’havia de produir amb altres canvis en l’organització dels vols (enlairaments i aterratges sobre les zones residencials de Gavà Mar i Castelldefels, una idea poc popular per a aquests municipis) i també a la governança i priorització d’aeroports com els de Girona i Reus.

Aquest últim element, el de la reorganització de l’espai aeroportuari a Catalunya, és un dels aspectes que ha facilitat el sí d’ERC a la proposta de l’actual govern de Salvador Illa. En aquests quatre anys, Aena ha afrontat el debat des dels arguments tècnics, també des de la pressió a les autoritats i entitats rellevants catalanes, i ha optat finalment per quedar-se en un segon pla i esperar pacientment.

Fins al 2034

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya limita a una dècima l’efecte en el PIB de la despesa en defensa

El desaprofitament d’aliments a Espanya costa cada any 250 milions d’euros

Aquesta paciència és la que ara dona els resultats esperats. El gestor aeroportuari és una empresa cotitzada, que sufraga totes les obres que afronta gràcies al que recapta de les companyies aèries. L’ampliació del Prat (amb la terminal satèl·lit inclosa) té un pressupost estimat de 1.700 milions d’euros que, després de sumar-hi les compensacions ambientals que ara ha acordat amb el Govern, podria ser superior. No obstant, aquesta inversió s’ha d’incorporar en el pròxim Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que inclourà l’expansió dels aeroports principals de l’Estat, i que es preveu aprovar durant la segona meitat del 2026.

Fins que el DORA III no estigui aprovat, no s’establirà un calendari d’arrencada dels treballs i, segons ha revelat el president d’Aena, Maurici Lucena, la controvertida, debatuda, discutida ampliació de l’aeroport de Barcelona no estaria a punt fins al 2034, d’aquí gairebé una dècada.