Competència, el Parlament i el Govern adverteixen sobre l’opa al Sabadell

El dictamen, datat el 20 de desembre del 2024 i fet públic divendres passat, adverteix que la fusió tindria un impacte negatiu en la competència, l’accés al crèdit i la qualitat del servei financer a Catalunya. Tot i que l’ACCO assenyala que els compromisos presentats pel BBVA en el moment d’emetre l’informe no eren suficients per neutralitzar els riscos derivats d’una elevada concentració bancària, aquests no eren els definitius. Posteriorment, aquests compromisos van ser revisats i endurits, cosa que va permetre que la versió final obtingués el suport unànime de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per aprovar l’opa.

Un escenari de duopoli

En la seva anàlisi, l’organisme català adverteix que, en cas de completar-se la fusió, el nou grup BBVA-Sabadell, juntament amb Caixabank, concentraria més del 74% de les oficines bancàries a Catalunya, i es consolidaria un escenari de duopoli. La província més afectada seria Barcelona, on el BBVA i el Sabadell coincideixen en 149 municipis, en els quals resideix més del 80% de la població catalana. En 46 d’aquests, només quedarien dues entitats operatives.

L’informe revela que, després de l’operació, el total de municipis catalans afectats superaria els nivells de concentració bancària establerts per la Comissió Europea, que utilitza l’índex Herfindahl-Hirschman (HHI) per mesurar la competència al mercat. Segons les directrius comunitàries, un HHI superior a 2.000 pot representar un risc per al correcte funcionament competitiu del sector. A 146 localitats on coincideixen les dues entitats es depassaria aquest llindar, mentre que en les tres restants l’increment de l’HHI seria tan elevat que suposaria igulamente un "risc".

L’organisme assenyala que el nivell de concentració en crèdit a Catalunya després de l’opa seria superior al de qualsevol país de la Unió Europea amb una població similar a la d’aquesta comunitat autònoma, com per exemple Àustria, Suècia o Irlanda. Fins i tot la mateixa CNMC va reconèixer en el seu informe provisional que, si l’operació prospera, el semàfor d’alerta sobre la concentració bancària a Catalunya passaria de l’ambre al vermell, cosa que representa un llindar de risc elevat.

El regulador català adverteix que aquest escenari podria derivar en el tancament d’oficines, un deteriorament de l’atenció i un encariment de comissions i condicions de finançament per a famílies i empreses. A més, l’informe assenyala que l’operació podria implicar "el risc d’una menor remuneració dels dipòsits", un aspecte que destaca ja que, segons el Banc Central Europeu, Espanya és un dels països de l’àrea euro on els dipòsits de les famílies reben una de les remuneracions més baixes.

A aquesta anàlisi tècnica s’afegeix una oposició política cada vegada més sòlida des de Catalunya. La setmana passada, el Parlament va aprovar una moció promoguda per ERC que expressa un rebuig "contundent i inequívoc" de l’opa. La iniciativa va ser recolzada pel PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i Aliança Catalana, amb l’abstenció del PPC i la CUP, i el vot contrari de Vox. Es tracta d’una de les poques qüestions que aconsegueix generar un ampli consens en la política catalana: els populars catalans fins i tot han mostrat una posició obertament contrària a l’operació bancària, malgrat que des del PP nacional eviten pronunciaments clars respecte a l’opa.

També hi ha sintonia des del Palau de la Generalitat amb aquest rebuig de l’absorció bancària. El president, Salvador Illa, ja va manifestar la seva inquietud quan la CNMC va aprovar l’opa a finals d’abril. Tot i que ha evitat un enfrontament directe amb l’Executiu de Pedro Sánchez, que té el pes de prendre la decisió final, Illa ha recalcat que el Govern "defensarà sempre una competència equilibrada". Fins i tot ha evidenciat la seva posició en contra davant el teixit econòmic català durant la reunió anual del Cercle d’Economia a principis del mes passat.

Per la seva banda, el BBVA manté que la integració és positiva per a Catalunya, Espanya i Europa. L’entitat ha reiterat la seva disposició a assumir "compromisos sense precedents" en àmbits com l’ocupació, el finançament o l’arrelament territorial, i ha promès un augment del crèdit a empreses i llars. La CNMC recolza aquesta visió i, per això, va aprovar per unanimitat aquesta oferta de compra a finals d’abril, i va deixar via lliure al Govern perquè pugui imposar condicions addicionals a l’operació.

Notícies relacionades

El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona

Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre

Des de Brussel·les, la Comissió Europea no ha trobat motius per bloquejar l’operació i no ha dubtat a recordar a l’Executiu espanyol que la decisió s’ha d’ajustar a la normativa comunitària. En paral·lel, el Fons Monetari Internacional també s’ha pronunciat a favor de no obstaculitzar fusions que enforteixin el sistema financer.

Malgrat això, la pressió política i institucional des de Catalunya es referma com un factor de pes davant la decisió definitiva que haurà de prendre el Consell de Ministres el pròxim 27 de juny sobre si endureix o no les condicions avalades per la CNMC. Illa ja ha assegurat que a la Moncloa són plenament conscients de la postura del Govern, que s’afegeix a la posició expressada recentment pel Parlament i que ara compta també amb el suport de l’Autoritat Catalana de la Competència.