El preu de la vivenda es dispara més d’un 12% i registra la pujada més gran des de la bombolla

El preu de la vivenda es va disparar un 12,2% en el primer trimestre de l’any en relació amb el mateix període del 2024, i registra així la seva alça interanual més gran des del primer trimestre del 2007, any rècord de la bombolla immobiliària, quan va pujar un 13,1%, segons l’índex de preus d’habitatge (IPV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicat aquest divendres.

Amb aquesta pujada durant els tres primers mesos de l’any –superior en nou dècimes l’experimentada l’últim quart de l’any passat–, el preu de la vivenda lliure acumula 44 trimestres consecutius amb alces interanuals. Separant per tipologia d’immoble, el cost d’adquisició d’un immoble d’obra nova va pujar un 12,2% interanual entre gener i març d’aquest any, una dècima menys que en el trimestre anterior, mentre que el preu de l’habitatge de segona mà es va disparar un 12,3%, taxa 1,2 punts percentuals superior a la del trimestre previ i la més elevada en 18 anys, concretament des del primer trimestre del 2007.

Totes les comunitats i les dues ciutats autònomes van presentar en el primer trimestre taxes interanuals positives en els preus i totes, a més, van ser de dos dígits. Les pujades de preus més grans es van produir a Andalusia i la ciutat autònoma de Melilla, totes dues amb una alça del 14%, seguida de Múrcia, un 13,3%, i Aragó i la Rioja, un 13,2% en totes dues. Per la seva banda, els increments més moderats es van registrar a les Balears, Cantàbria i Castella-la Manxa, del 10%, 10,2% i 10,4%, respectivament.

CaixaBank revisa les seves previsions a l’alça

En la seva última nota, CaixaBank Research va revisar les seves previsions per al mercat residencial que va assenyalar que es troba en un «moment expansiu». «L’acceleració observada a principis d’any i la persistència dels factors que impulsen la demanda han motivat una revisió a l’alça de les nostres previsions: estimem unes 670.000 transaccions el 2025 i 683.000 el 2026. Quant als preus, preveiem un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026, que suposen 3,1 i 2,7 punts percentuals més respecte a la previsió anterior», resumeix Judit Montoriol, economista en cap de la casa d’anàlisi econòmica de l’entitat financera.

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

El voraç creixement en els preus serà superior a l’alça prevista de la renda disponible de les llars, fet que «generarà certa pressió addicional sobre les ràtios d’accessibilitat, cosa que reforça la necessitat d’accelerar la construcció de vivenda assequible a les zones de més demanda», segons l’entitat. «La fortalesa de la demanda respon a una combinació de factors conjunturals i estructurals. La reducció dels tipus d’interès per part del BCE ha abaratit el finançament hipotecari, i ha reactivat el flux de crèdit destinat a la compra de vivenda. De l’altra, la millora del poder adquisitiu de les llars ha reforçat la seva capacitat de compra. S’hi afegeix el dinamisme de la demanda estrangera, tant de no residents com de residents, avalat en uns fluxos migratoris positius. Finalment, l’expectativa que els preus continuaran pujant actua com un incentiu addicional per avançar decisions de compra», conclou CaixaBank Research.

Problema d’oferta

María María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, creu que la ràpida pujada de preus la causa l’escassa oferta disponible. «A les zones de més demanda, la capacitat habitacional d’Espanya està sota pressió. S’estima que cada any es necessiten entorn de 240.000 vivendes per satisfer la creació de noves llars, però el sector immobiliari només produeix unes 100.000 unitats noves. Aquesta bretxa entre l’oferta i la demanda continua augmentant, i actualment l’oferta limitada no és capaç de cobrir l’elevada demanda, cosa que està generant una forta tensió en els preus. A més, del costat de l’oferta, s’observa com el volum d’habitatges disponibles va minvant any rere any. Cal tenir en compte que el mercat ha travessat tres anys consecutius de ‘boom’ de compravendes i que, per tant, el nombre de vivendes a la venda es redueix. Això reforça les tensions entre oferta i demanda, cosa que dificulta una estabilització del preu»