Cristian Canton: "La nostra missió no és enriquir ningú, sinó fer ciència que beneficiï la gent"

Cristian Canton, nuevo director asociado del Barcelona Supercomputing Center.

Cristian Canton, nuevo director asociado del Barcelona Supercomputing Center. / Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Com va rebre la proposta de convertir-se en el nou director associat del Barcelona Supercomputing Center?

El dia 1 de gener sempre em pregunto què vull fer aquell any que comença. En aquest, vaig arribar a la conclusió que volia dedicar els pròxims 20 o 25 anys a fer alguna cosa per ajudar que Catalunya segueixi endavant, per convertir-la en la Silicon Valley d’Europa. El talent el tenim, però marxa, i el podem reconduir. Tenim recursos i, al BSC, una màquina que no la té qualsevol. Buscava alguna cosa per contribuir al país, una cosa que realment fos un repte. Quan vaig parlar amb Pep Martorell ho vaig tenir clar. És ciència pel bé i en una posició de lideratge. No puc imaginar-me res millor.

Ha assenyalat a la xarxa LinkedIn que al BSC treballarà per "superar els límits de la ciència». ¿Quin és el gran repte per al seu mandat al BSC?

Hi ha molts reptes. Per exemple, posar la IA en el centre. La IA és el fil conductor i el catalitzador d’avenços en la ciència, com s’ha vist en els últims premis Nobel, així que tindrem el repte de fer pivotar el BSC perquè sigui un centre d’IA amb un supercomputador potentíssim a sota. Al BSC hi ha departaments que utilitzen models de llenguatge per a sanitat, canvi climàtic i altres camps. ¿Com podem organitzar-ho tot per fer avançar la ciència? Aquest és el repte que tenim.

El BSC està apostant per talent capdavanter en IA com vostè o Ricardo Baeza-Yates, que dirigirà el seu nou institut d’IA. El centre també rebrà uns 200 milions per convertir-se en una de les "factories d’IA» de la Unió Europea. ¿Cap a on diria que anirà el BSC en els pròxims cinc anys?

El projecte europeu obre una altra oportunitat per catalitzar la ciència a l’obrir l’accés al nostre superordinador perquè les empreses locals puguin utilitzar la seva potència de computació. Acompanyar-les serà un altre dels nostres grans reptes. És una cosa que mai s’ha fet i si ho aconseguim podrem tenir un impacte molt clar en la societat i en el teixit empresarial. El BSC no només fa ciència molt bona, fa transferències de tecnologies i impulsa start-ups, sinó que, a més, pot empoderar les empreses més petites i donar-los accés a uns recursos que mai havien tingut per donar-los una empenta. Si ho aconseguim serem pioners a Europa.

En el seu rol com a directiu a Meta es va centrar especialment en la IA generativa. ¿Posar el focus en aquest camp amenaça de dedicar menys recursos a unes altres tecnologies?

La IA generativa està ràpidament eclipsant tot el camp de la IA perquè realment funciona molt bé. Al principi, com amb altres tecnologies, no se li veia la gràcia, però després que les grans empreses hagin invertit quantitats monstruoses en aquestes eines s’ha vist que poden realitzar certes tasques, el que abans era impossible. ¿Soluciona la IA generativa tots els problemes? No. A més, entrenar o executar un d’aquests models requereix molts recursos i matar mosques a canonades tampoc és el correcte. Jo demanaria prudència, mantenir les eines que ja sabem que funcionen i invertir en les que fins ara no teníem, com el model Aina. Cal diversificar el portafolis.

¿Com pot la societat treure partit d’un superordinador tan potent com el MareNostrum 5?

Tenim molts projectes, des dels que estan en marxa, com el que calcula els nivells de contaminació a Barcelona, fins als que estan en l’horitzó, com el disseny de xips. ¿Com influeix això? Ara no es veu, però si d’aquí 10 anys Europa és sobirana en el disseny i fabricació de microprocessadors i talla la dependència dels manufacturers de la resta del món podrem tenir unes oportunitats que ara no tenim.

Una tecnologia amb impacte social, doncs.

Així és. La gràcia està que la investigació que fa el BSC no és una entelèquia, sinó ciència aplicada. Tots els projectes tenen una aplicació útil. En les grans corporacions fas models d’IA per enriquir els stakeholders (grups d’interès, com els inversors). Al BSC la nostra missió no és enriquir ningú, sinó fer que la màquina i la ciència que l’aconsegueix tingui una aplicació en camps com, per exemple, la biologia.

Notícies relacionades

Un canvi important després d’haver estat 13 anys treballant per a Silicon Valley.

Sí, va ser un canvi de paradigma radical. He passat de fer IA perquè les accions de la meva companyia pugin a no tenir accions en el meu nou projecte. Faig IA o ciència per beneficiar la gent. I és un canvi que vaig acceptar molt content.