El mandat d’un governador

¿Quant ha de durar el mandat del governador del Banc d’Espanya? ¿Sis anys no renovables, com en l’actualitat? ¿Quatre anys, renovables, com en la Reserva Federal? ¿Vuit anys, no renovables, com en el BCE? ¿Una altra fórmula diferent?.

És una de les qüestions que, amb tota probabilitat, serà objecte d’estudi per part del grup intern creat pel governador, José Luis Escrivá, per treballar, de forma independent, en una proposta de reforma de la Llei d’Autonomia del Banc d’Espanya. Segons el que es preveu, aquesta proposta, després de passar pel Consell de Govern del Banc d’Espanya a finals de juny o principis de juliol, serà remesa al Govern central i el Congrés dels Diputats per a una possible reforma de la institució orientada a augmentar la seva independència.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

L’anterior governador, Pablo Hernández de Cos, es va mostrar partidari d’allargar de sis a vuit anys el mandat associat al càrrec –el mateix termini que regeix en el BCE–, deixant clar que aquesta ampliació no l’afectaria a ell, sinó als seus successors. Ara, la possibilitat d’una proposta per allargar el mandat del governador, avançada per El Economista, ja ha començat a donar pàbul a especulacions sobre el propòsit d’Escrivá de prolongar la seva estada al palau de Cibeles.

El que cert és que sempre que s’ha preguntat a Escrivá per la durada del mandat, el governador ha dit que el nombre d’anys és secundari. Com també deia De Cos, Escrivá remarca que el més important és que la durada sigui descompassada del cicle electoral de quatre anys (com, de fet, ja passa amb l’actual període de sis anys) i que és preferible que el mandat no sigui renovable (per no interferir en la independència del càrrec). A més, coincideix amb el seu antecessor en assenyalar que qualsevol reforma sobre la durada del mandat que es produís ara no l’hauria d’afectar a ell, sinó als seus successors. Són tres criteris prudents per a una possible reforma que, arribat el cas, no haurien d’oblidar ni el mateix Escrivá, ni el Govern ni el Parlament centrals.