La incògnita sobre la reducció de jornada retarda la pujada salarial de més d’un milió de catalans

El transport de viatgers per carretera, la indústria del vi, el comerç tèxtil de la província de Barcelona, les pastisseries catalanes... Un total de 48 convenis col·lectius d’aplicació a Catalunya –ja siguin estatals, autonòmics o provincials– estan actualment en vies de negociació, ja sigui perquè la seva vigència venç aquest any (la majoria) o ja han vençut (una minoria), segons dades recopilades pel sindicat CCOO. Sectors que aglutinen 1,4 milions d’assalariats. Només en l’hostaleria, el sector d’oficines i despatx i la metal·lúrgia ja s’ajunten més de 700.000 persones i aquests tres plecs vencen aquest any. Des de la patronal Pimec coincideixen en el diagnòstic, si bé rebaixen a un milió els empleats pendents d’aquests acords.

Si la norma no es desencalla abans de finalitzar l’any, és probable que tot això arrossegui i retardi les negociacions i els salaris de fins a 1,4 milions de catalans comencin el 2026 congelats. El resultat parlamentari, és a dir, si hi ha llei o no, també condicionarà quant augmentaran els salaris a partir de l’any que ve. Els empresaris ja amenacen que si han de contractar més gent per compensar les hores que es deixen de treballar oferiran menors increments salarials.

La reducció de la jornada és una mena d’«elefant a l’habitació», segons coincideixen a assenyalar diferents negociadors de convenis consultats. De moment es resisteixen a parlar de taules aturades, ja que van abordant altres qüestions dins del conveni. Però esquiven en les negociacions el temps de treball i salaris, davant dels recels dels empresaris, que no volen comprometre’s fins a tenir clars quins seran els seus costos laborals a partir de l’any que ve.

El mateix Ministeri de Treball, en la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei, reconeix que les empreses hauran d’assumir un increment de costos laborals per hora del 6,7%. 

«La incertesa sobre com acabarà la reducció de jornada està començant a afectar seriosament la negociació dels convenis col·lectius», va alertar aquesta setmana el secretari general de CCOO, Unai Sordo. «Necessitem donar certesa a la gent», va postil·lar la secretària general del sindicat a Catalunya, Belén López. «La incertesa reguladora generada per aquesta reforma ha propiciat una situació d’expectativa i alentiment en moltes meses de negociació», coincideixen des de la patronal Foment del Treball.

Amenaça de «tardor calenta»

«Ara mateix estem pendents de si s’accepta a tràmit o no. Si no s’accepta, el conflicte es traslladarà a la negociació col·lectiva i pot generar una tardor calenta», va declarar fa dues setmanes el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, durant les jornades en què cada any organitza el sindicat per donar instruccions als seus negociadors.

Dues setmanes després la situació no ha canviat i el Govern ha tornat a prorrogar el termini d’esmenes per evitar portar a votació la llei i que Junts materialitzi la seva esmena a la totalitat. En el dia d’avui no hi ha data concreta de quan la mesa del Congrés sotmetrà a votació l’admissió a tràmit o no de la llei, cosa que donaria començament al debat parlamentari, que no està previst que de resultats fins passat l’estiu.

Notícies relacionades

La IA fica Catalunya en la cursa dels centres de dades, un sector que creix a un ritme del 200%

Amancio Ortega compra la seu de Planeta a Barcelona per 250 milions

«Si no es resolen les incògnites actuals sobre les diverses reformes que hi ha anunciades –reducció de jornada, condicions previsibles i indemnitzacions per acomiadament– es dificulta la capacitat de tenir certeses per les parts a la negociació col·lectiva, i això sempre acaba afectant la conflictivitat», augura el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. I és que, tal com avançava Ros, els sindicats ja han alertat que, si no prospera la llei que actualment està encallada al Congrés, activaran el ‘mode protesta’ i reclamaran a cada conveni que es reconeguin allà les 37,5 hores.

Entorn de set de cada 10 assalariats catalans es poden veure beneficiats per aquesta reducció horària, segons càlculs extrets de les estadístiques de convenis del Ministeri de Treball. El que en termes absoluts es tradueix en més de dos milions de catalans i fins a 12 milions de treballadors a tot Espanya.