Illa engegarà un pla perquè Àsia vegi Catalunya com un "soci fiable"

En ple terratrèmol per la guerra aranzelària desencadenada per Donald Trump, el president de la Generalitat, Salvador Illa, considera que, sigui quin sigui el desenllaç, s’ha trencat la confiança en els Estats Units i cal obrir pas a nous vincles comercials amb Àsia, el continent del món que més creix. Per aquesta raó, va anunciar ahir des de Tòquio que el Govern català aprovarà a finals d’any el batejat com a Pla Àsia, una estratègia integral per incrementar les relacions i convertir Catalunya en un "soci fiable i estable" d’aquesta zona amb el focus posat, especialment, a reforçar els vincles amb la Xina i l’Índia. Per ara, no s’ha concretat la dotació econòmica que tindrà.

La reflexió que fa l’Executiu és que Catalunya no pot "deixar passar" les oportunitats i el potencial que té Àsia tenint en compte el canvi d’aliances que s’està produint i que el continent asiàtic concentra el 60% de la població mundial i s’estima que cap al 2030 estarà aportant més de la meitat del creixement de tot el planeta. Davant aquestes previsions, el president va defensar la necessitat de "reorganitzar" i "reforçar" la presència de Catalunya en aquest territori seguint també el camí del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que fa un mes i mig es va reunir a Pequín amb el president Xi Jinping.

La Generalitat ja disposa d’un Pla Japó des del 2009, però ara l’objectiu és replicar-lo a escala continental. Té delegacions a Tòquio i a Seül, així com oficines de promoció econòmica sota el paraigua d’Acció a Pequín, Seül, Tòquio i Bombai, a més d’acords institucionals amb diferents regions. Ara, va defensar Illa, toca "fer un salt" en la relació econòmica i comercial amb Àsia i "obrir nous espais" tant a la Xina com als països de l’Indopacífic, per la qual cosa s’analitzarà reforçar la xarxa d’oficines d’Acció. "Catalunya serà ambiciosa", va prometre.

No només es tracta, especifiquen fonts governamentals, de relacions comercials, sinó de teixir vincles amb institucions de països asiàtics, amb els quals consideren que cal teixir "més i millors" vincles estratègics i vies de col·laboració. En el radar tenen sectors com el tecnològic i el científic, però també l’intercanvi acadèmic i de recerca amb universitats, que en aquests moments conclouen que són "limitats". El Govern defensa que fins i tot un increment de la interacció pot promoure la "cultura de la pau" i els "drets humans" en alguns d’aquests països amb règims autoritaris.

Illa va anunciar els primers compassos del Pla Àsia després d’una segona jornada a Tòquio plena de trobades econòmiques. Afirma que no és la seva missió tornar a Catalunya amb noves inversions sota el braç, però sí llaurar el terreny per a això. La trobada més destacada va ser amb el vicepresident executiu de la tecnològica NTT Data, Masanori Suzuki, la sisena multinacional d’aquest sector més important del món i la primera al Japó, a més de ser l’empresa que més treballadors té a Catalunya: 4.000 en total. El 15 de maig, el president va inaugurar el Living Lab, el nou centre d’intel·ligència artificial que ha posat en marxa a Barcelona. "Reforçarem la col·laboració", va assegurar després de la cita.

Reunió amb set multinacionals

Notícies relacionades

Red Eléctrica prepara una reforma per accelerar parades forçoses de fàbriques

Aigües de Barcelona posa en valor el seu impacte sociali d’innovació

El president es va reunir també amb set destacades multinacionals nipones de diferents sectors, des de Fujitsu –que col·labora amb el Centre de Supercomputació– fins al banc Mitsubishi, així com la firma de cosmètica i química KAO Chemical, la primera empresa que es va instal·lar a Catalunya el 1970, entre d’altres. Projectar l’atractiu del mercat català va ser el principal propòsit, així com establir llaços que incrementin les confiances en el terreny comercial. La mateixa comesa amb què es va citar amb els representants de les Cambres de Comerç del Japó, Espanya i Barcelona.

La cirereta a una jornada impregnada pel debat sobre l’oficialitat del català a la UE la va posar amb una trobada amb una vintena de catalans que viuen al Japó –n’hi ha 835, segons dades de l’Idescat del 2024– i amb un sopar amb l’ambaixador d’Espanya al país nipó.