El «factor humà» es reivindica en l’era de la intel·ligència artificial

Representants de diversos col·legis professionals –des de l’enginyeria informàtica fins a l’advocacia, passant per l’empresa– coincideixen en la necessitat d’entendre la intel·ligència artificial (IA) com un «assistent i un complement de les nostres professions, però mai com l’eina que pren l’última decisió». La IA va ser la gran protagonista de la segona edició de la Tribuna de les Professions, el fòrum de diàleg organitzat per EL PERIÓDICO i la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que busca visibilitzar el paper dels col·legis i dels col·lectius que representen i promoure la seva veu en els debats públics.

«És necessari escoltar els professionals per afrontar la complexitat del món actual», va indicar Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, que juntament amb Jesús Sánchez, president de l’Associació Intercol·legial i degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, va donar inici a l’esdeveniment celebrat a Casa Seat. Moderada per Carles Planas Bou, periodista especialitzat en tecnologia i el seu impacte sociopolític, la xerrada no només va abordar l’impacte de la IA en les professions, sinó que va oferir una mirada transversal sobre la seva influència en tota la societat.

Revolució tecnològica

«Som davant la segona revolució tecnològica moderna, després de la primera, que va ser internet», va explicar Àngels Fitó, vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Va matisar que «els algoritmes predictius ja existien abans; són els que han calculat les primes de risc o els préstecs». No obstant, va remarcar que la IA generativa «fa un pas més enllà: és ràpida, s’adapta bé i per això s’ha generalitzat amb tanta facilitat». Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, va lamentar que, malgrat les seves capacitats, la societat hagi atribuït a la IA «funcions enciclopèdiques que no li corresponen». «La IA generativa no entén el context, no raona; treballa a partir del que s’ha escrit abans, però no deixa de ser un generador de text», va advertir.

Això sí, Fitó va ser clara indicant que «això no para». Per a ella, és només qüestió de temps que aquesta IA generativa evolucioni cap a una IA transformativa, «molt més desenvolupada».

Tot i que molts professionals ja integren la IA en la seva activitat, José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya i membre de la Comissió Permanent del Consell General del Notariat, va mostrar el seu escepticisme. «Les experiències que he tingut han sigut pèssimes. Per això és tan important el paper dels col·legis professionals i els seus codis deontològics, com a garants del factor humà», va declarar.

Tot i així, va admetre fer ús d’aquestes eines en el seu dia a dia, sempre remarcant «la importància que el treball professional estigui guiat pel criteri humà». Reconeixent-ne la utilitat per determinades funcions, i conscient que no afecta igual tots els sectors econòmics, va reivindicar un exercici professional amb valor diferencial, «sense necessitat de dependre de la IA».

Tots els ponents van coincidir en la necessitat de construir un «marc de corresponsabilitat» que garanteixi que no només els professionals, sinó tota la ciutadania, sigui l’actor que pren l’última decisió.

Implicar-hi tota la societat

Notícies relacionades

Trent, plataforma i botiga de lloguer de moda emergent

Gonzalo Bernardos parla del futur d'Espanya: "Els llatinoamericans són grans emprenedors"

«Estem parlant de models que no són perfectes i que, quan fallen, poden afectar drets fonamentals», va assenyalar Gibert. Per això, va insistir a «implicar-hi tota la societat», ja que aquest fenomen és transversal. El procés de formació i conscienciació, va acabar, ha de ser massiu i permanent, i ningú en pot quedar al marge.

Les posicions dels ponents van confluir a l’hora de reivindicar una «responsabilitat col·lectiva» per tal de trobar una «relació amable amb la IA».