Brussel·les dona suport a les fusions bancàries en un moment clau de l’opa

El ministre, en qualsevol cas, va fer un anunci que podria apuntar que té previst elevar l’opa perquè el Govern pugui pronunciar-se sobre aquesta. Així, va avançar la publicació d’un informe sobre la inèdita consulta pública que va obrir l’Executiu per obtenir opinions sobre l’operació.

Es dona per descomptat que la majoria de les aportacions de pes que va rebre en les gairebé dues setmanes en què va estar oberta aquesta consulta van ser d’associacions empresarials i sindicals contràries a la integració. No necessàriament, però el fet que faci públic aquest informe podria indicar que, com a mínim, l’operació podria arribar al Consell de Ministres.

El marge legal del Govern

La majoria dels agents involucrats en l’opa, de fet, esperen que Cuerpo elevi l’operació. Del que hi ha més dubtes i interpretacions és del marge legal que tindria el Govern per imposar-li unes condicions que fessin desistir el BBVA, com desitja el Sabadell i bona part dels agents econòmics catalans. No està clar que l’Executiu pugui o desitgi fer-ho, malgrat necessitar el suport parlamentari dels partits nacionalistes catalans. Per això tampoc és descartable un desenllaç positiu per al BBVA, com es comença a témer en l’entorn polític català.

Cuerpo es va mostrar prudent: "Igual que hem fet des del principi, la decisió que es prengui es farà en línia i serà respectuosa amb terminis i procediments de la normativa, tant domèstica com europea". No obstant, el ministre també va defensar el valor de la consulta com a "mecanisme addicional d’informació" per prendre una decisió. "És important, més enllà de la participació en termes quantitatius, la informació qualitativa que es recull. Això no és una consulta pública destinada que els ciutadans donin la seva opinió sobre si opa sí o opa no. El que volem és recollir aquesta informació vàlida per a nosaltres sobre l’existència, tal com reflecteix la norma, de motius d’interès general diferents dels de competència que puguin veure’s afectats per aquesta operació", va destacar.

És habitual que els Governs esgotin els terminis de què disposen per prendre certes decisions com aquesta, de manera que no és estrany que Cuerpo no hagi aclarit què farà. La compareixença conjunta amb la comissària europea tampoc semblava, sens dubte, l’escenari idoni per revelar-ho, si el seu pla és finalment elevar l’operació. Albuquerque va fer una defensa tancada de les fusions bancàries a la UE: "Si això ve de fusions de bancs dins d’un Estat membre o transnacionals, no canvia els objectius".

Competir internacionalment

Notícies relacionades

Manual per a accionistes i clients del BBVA i del Sabadell: ¿com t’afectaria la fusió?

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

La política portuguesa va lamentar que la Unió Bancària creada l’any 2014 no hagi implicat la creació de bancs europeus més grans, com s’esperava. En aquesta línia, va defensar que l’important és que els bancs comunitaris siguin "prou grans per competir en l’àmbit internacional" amb els d’altres àrees econòmiques, no buscar la competència entre països de la UE, de manera que és "irrellevant" si les fusions es produeixen dins dels estats membres o entre entitats de diferents països de la Unió.

"Volem que els bancs es consolidin i creixin, mitjançant operacions impulsades pel mercat, perquè volem que puguin fer les inversions necessàries i prestar millors serveis a millors costos per als ciutadans i les empreses, i que puguin donar suport a l’activitat econòmica a la UE i posicionar-se per competir en l’àmbit internacional", va reblar Albuquerque.