Abanca vol ser al top 5

Ser entre els cinc primers bancs d’Espanya en mida. Aquest és l’objectiu que té marcat Juan Carlos Escotet, president i propietari del banc gallec Abanca, del qual controla un 86%. Així ho va expressar en el Fòrum Nord-Oest celebrat a Santiago de Compostel·la per Prensa Ibérica. Escotet també va deixar clar que aquest objectiu l’aconseguiria des d’una posició dominant. "Rotundament no", va dir davant la pregunta de si es planteja una operació a dues o tres bandes amb Banc Sabadell i/o Banco Urquijo. Va quedar llavors clar que qualsevol opció passa pel creixement orgànic o mantenir la política d’adquisició de bancs. Abanca, nascut el 2014 producte del procés de consolidació de les caixes gallegues, ha adquirit en els últims anys Bankoa, el negoci de Novo Banco a Espanya, Targobank i Eurobic, a Portugal.

Abanca ja és el setè banc espanyol en negoci, amb un 51% de quota a Galícia, al qual ha d’afegir el 17% que controla del mercat portuguès, situant-se també en la setena posició.

Abanca no cotitza a la borsa i el seu valor cal comparar-lo amb Urquijo, l’entitat més similar en mida. Urquijo val 5.000 milions en borsa, té uns actius de 96.700 -84.175 en el cas d’Abanca- i un benefici net de 573 davant els 1.203 d’Abanca el 2024. En cas de cotitzar, Abanca, gràcies a millors rendibilitats en totes les àrees, podria tenir una valoració de 6.000 milions. Això és un 40% de la valoració actual del Sabadell, el valor del qual ascendeix a 15.000 milions. En un exercici de ficció, que va negar, també rotundament Escotet, si Sabadell –abans no hauria de prosperar l’opa del BBVA sobre el banc català– i Abanca es fusionessin, el propietari de l’entitat gallega podria arribar a tenir una tercera part del nou banc.

Precisament, el resultat de l’opa del BBVA sobre Sabadell és la que definirà que Escotet pugui acabar complint el seu objectiu. Si el banc presidit per Carlos Torres acaba adquirint el presidit per Josep Oliu, Abanca passaria a ser directament el sisè banc espanyol més gran, a escassa distància d’Unicaja i per darrere de Bankinter, els actius del qual sumen 123.000 milions. Per davant, en negoci espanyol, només quedarien CaixaBank, el nou BBVA+Sabadell i Santander. Aquest últim té al voltant del 20% del seu negoci bancari a Espanya. En el cas del BBVA, aquest percentatge representa una tercera part.

Notícies relacionades

El Cercle rebutja una fusió del BBVA i el Sabadell per frenar el poder de Madrid

L’advocada De Miguel derrota Cuerva i presidirà Cepyme

¿Com pot créixer Abanca mantenint la seva primacia? Via adquisicions passa per dues opcions: comprar alguna de les entitats que estan per sota del rànquing (Kutxabank, Cajamar o Ibercaja), una possibilitat avui mateix remota al dependre aquests bancs de dues fundacions i una cooperativa, o continuar comprant el negoci espanyol de bancs estrangers presents al territori. A Portugal, l’opció és que Abanca faci una oferta per Novo Banco (45.000 milions en actius), que ha posat en venda el fons nord-americà Lone Star.

Sense tenir en compte possibles adquisicions, el creixement d’Abanca passaria per anar guanyant quota de mercat de manera orgànica a Espanya en banca minorista i a través del seu canal digital, que ja utilitzen el 75% dels seus clients. Com passa amb la resta d’entitats, està pendent de poder rendibilitzar el possible traspàs de negoci bancari que el BBVA, si adquireix el Sabadell, hauria de fer emplenant les necessitats de la CNMC.