La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears si no ho paga el consumidor

Després de mesos de pressions pronuclears tant des de l’àmbit empresarial com des del polític (amb el PP al capdavant) i que ara s’han aguditzat després de la gran apagada, l’Executiu reclama a les elèctriques que primer es posin d’acord entre elles i presentin una proposta consensuada per ampliar els anys de funcionament de les centrals. Una posició comuna amb què plantegin un canvi de l’actual calendari de tancament previst, que va ser pactat per les mateixes companyies elèctriques el 2019.

Condicions prèvies

"Si les empreses acorden entre elles un altre calendari diferent que prorrogui la vida d’aquestes centrals nuclears més enllà de l’any 2027, nosaltres les escoltarem", va admetre el president Pedro Sánchez durant la seva compareixença al Congrés per donar compte de l’apagada massiva que va paralitzar Espanya, però en la qual el debat sobre les nuclears va acabar tenint un protagonisme central.

L’Executiu, però, posa diverses condicions prèvies per a almenys plantejar-se aquesta proposta: que es garanteixi la seguretat de les centrals, que l’ampliació de la vida serveixi per assegurar la seguretat de subministrament elèctric i, sobretot, que no impliqui una pujada de la llum al traslladar a la factura part dels costos que ara assumeixen les mateixes companyies elèctriques. "Que no sigui a costa de la butxaca del contribuent, sinó a costa de la butxaca, per cert, dels ultrarics que presideixen aquestes grans energètiques i que són propietaris de les centrals nuclears [...]. Que ho paguin les empreses, no el contribuent pagant més factura de la llum", va sentenciar el president.

La Moncloa reclama a les elèctriques que renunciïn a la seva exigència d’aplicar una rebaixa dels impostos que abonen les centrals i que no promoguin una reducció artificial de la taxa que paguen per finançar el costos de gestionar els seus residus radioactius i del desmantellament de les mateixes centrals. Això és, que les centrals nuclears continuïn assumint els prop de 1.300 milions que abonen cada any en concepte d’impostos estatals i per la taxa per a la gestió dels seus rebutjos radioactius (als quals se sumen una càrrega fiscal extra d’uns 250 milions per les taxes autonòmiques de Catalunya, Extremadura i el País Valencià). Si les companyies elèctriques deixen de pagar aquests 1.300 milions, el Govern central hauria de traslladar-ho al rebut del a llum que paguen els consumidors.

Fonts de la Moncloa reconeixen que el més rellevant del debat nuclear és el "component econòmic". Les energètiques, argumenten des del Govern espanyol, "tenen milers de milions de beneficis", per la qual cosa l’Estat no els pot pagar la prolongació de la vida útil de les centrals nuclears "si no són rendibles". Confirmant el mantra governamental que "l’energia verda és el futur", el Govern també assumeix que hi ha un buit legal per retardar el tancament de les nuclears, remarcant que, en tot cas, l’objectiu del Govern d’arribar a un 100% de renovables està fixat a llarg termini, per al 2050.

La gran batalla fiscal

Iberdrola, Endesa i Naturgy han vingut defensant públicament la necessitat de mantenir més temps en funcionament tot el parc nuclear per garantir la seguretat de subministrament elèctric al país, davant el calendari de tancaments esglaonats programats entre el 2027 i el 2035. Les companyies elèctriques, tanmateix, han plantejat com a condició indispensable per no haver de tancar les nuclears una rebaixa dels impostos i les taxes que paguen les centrals per assegurar-ne la rendibilitat.

El Govern ha rebutjat la possibilitat d’atendre l’exigència de les elèctriques i en especial ha descartat una rebaixa de la taxa que les centrals nuclears paguen per finançar el cost de la gestió dels seus rebutjos radioactius i del seu propi desmantellament.

Transició Ecològica ha traslladat ja a les elèctriques que els costos d’operació de les centrals i de la gestió dels rebutjos radioactius continuen recaient en les mateixes companyies i que en cap cas ho assumiran els consumidors. I fins i tot el Govern ha anat més enllà per concloure el debat i esquivar les pressions, i ha advertit Iberdrola, Endesa i Naturgy del fet que abaixar la denominada taxa Enresa suposaria una ajuda d’estat il·legal prohibida per la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu

Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»

Fa anys que les energètiques propietàries de les centrals nuclears es queixen de l’enorme càrrega fiscal que assumeixen. Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de la seva activitat, l’electricitat produïda per les centrals nuclears paga més de 28 euros per megawatt hora (MWh). En total, més de 1.500 milions cada any que, segons es denuncia des del sector elèctric, fan impossible la sostenibilitat i la rendibilitat futura de les centrals. Per això reclamen que tant el Govern central com les comunitats autònomes que apliquen taxes específiques donin garanties que rebaixaran els gravàmens.

El Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’any passat una gran pujada del 30% de la taxa que paguen les centrals nuclears per ajustar-la a tots els costos previstos en el nou Pla General de Rebutjos Radioactius (PGRR) durant tot aquest segle i que es calculen en uns 20.200 milions. Aquests costos correspondrien per llei ser assumits per les elèctriques i que no derivar-los-els mitjançant la nova taxa, segons argumenta l’Executiu, suposaria una ajuda d’estat irregular.