Espanya aspira a convertir-se en el tercer país de la UE amb una jornada laboral de menys de 40 hores per llei

El Govern aspira a convertir Espanya en el tercer país de la Unió Europea amb una jornada laboral per llei inferior a les 40 hores setmanals. Si bé en la gran majoria d’estats membres, Espanya inclosa, la jornada ordinària de la majoria d’empleats ja es troba per sota d’aquest límit legal, són només dos els estats que recullen de manera explícita en la seva legislació una referència màxima inferior a les 40 hores.

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts el projecte de llei, que després remetrà al Congrés, per disminuir el temps de treball a les 37,5 hores setmanals. Una reforma que si bé tindrà un impacte transversal, promet beneficiar més homes que dones, ja que és en la construcció, la indústria i l’agricultura –sectors més masculinitzats– on es concentren les jornades més elevades, segons destaca un informe recent publicat per Fedea.

La jornada laboral a Espanya ha estat des dels anys 80 referenciada per llei en un màxim de 40 hores setmanals. Durant aquest temps, el temps que treballen cada setmana els espanyols no s’ha mantingut igual i mitjançant la negociació col·lectiva s’ha anat reduint. Segons les dades de l’EPA que cita Fedea en el seu informe la jornada laboral mitjana a Espanya ha passat de les 41,5 hores de 1987 fins a les 37,6 hores treballades actuals, situant-se lleugerament per sobre de la mitjana de l’OCDE.

La jornada mitjana ha anat disminuint, si bé en l’última dècada s’ha mantingut pràcticament inamovible i a partir d’aquí l’actual Govern pretén donar-li una empenta i avançar-se, per llei, a la majoria d’estats europeus. Actualment, només hi ha dos països on la seva legislació contempla una jornada laboral màxima de menys de 40 hores: França (35 hores) i Bèlgica (38 hores). La pretensió del Ministeri de Treball és situar la referència setmanal a 37,5 hores a partir de l’1 de gener del 2025, cosa que deixaria Espanya com el segon país de la UE, avançant Bèlgica, amb una jornada laboral més baixa.

Si bé aquestes referències màximes després no solen correspondre’s amb les jornades reals, que en la majoria de casos solen ser més baixes. A Itàlia, per exemple, el límit són 40 hores i els convenis situen la jornada mitjana en 38 hores, cas gairebé idèntic a Espanya. Després hi ha estats que no tenen una jornada màxima, com Alemanya o Dinamarca, però que treballen menys de 40 hores, 38,2 i 37 hores, respectivament.

Notícies relacionades

¿Com afectarà Catalunya la guerra comercial?: 1.000 milions d’euros en vendes, menys contractacions i vi i oli més barats

Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya

Dels casos esmentats per l’informe de Fedea, únicament n’hi ha un en què els treballadors realitzen més hores que les contemplades com a màxim per llei i és França. Allà la jornada màxima són 35 hores, si bé hi ha una sèrie d’incentius flexibles que, de facto, eleven a 35,6 hores setmanals el temps de treball mitjà.

Segons l’opinió de Fedea, casa d’estudis patrocinada per CaixaBank, Santander, BBVA, Abertis, Mapfre i ACS, entre d’altres, advoca per una reducció de la jornada pactada entre patronal i sindicats, sense intervenció del Govern. «Una intervenció directa i generalitzada de la llei, sense acord social dels actors de la negociació col·lectiva, suposaria una interferència en la tendència gradual de reducció de jornades laborals que podria tenir un impacte negatiu especialment en sectors on la productivitat és, substancialment, el temps de treball i estan fora dels processos de digitalització, automatització o robotització o dels mateixos marges d’increments de productivitat», afirmen.