Murtra afirma que la regulació deixa en desavantatge les tecnològiques europees
El president de Telefónica diu que la fragmentació del sector i les lleis de protecció de dades resten competitivitat a la UE davant els EUA i la Xina
«Ni protegim de manera assenyada les dades ni tenim la tecnologia», assegura l’executiu barceloní

El president de Telefónica, el barceloní Marc Murtra, és un apassionat de la història militar i de la tecnologia. Ho van descobrir els assistents en la primera taula de la jornada al Palau de Congressos de Catalunya. Després de la intervenció inicial de Pedro Sánchez, alguns dels principals directius del país se sorprenien escoltant-lo parlar sobre alguns dels grans avanços tecnològics de la humanitat, com el foc, l’agricultura i els diners, per saltar al vaixell grec, la baioneta –inventada a Bayona al segle XVII– i fins i tot el projecte Oppenheimer, que va donar lloc a la bomba atòmica.
Murtra va ser ahir el ponent principal d’una taula per aclarir com pot Europa recuperar el seu retard tecnològic respecte als EUA i la Xina. Segons la seva exposició, part del problema és que als EUA, la Xina, el Japó i l’Índia tenen tres operadores telefòniques, mentre que a la UE n’hi ha 41. "La fragmentació actual no permet l’escala per desenvolupar tecnologies. Sense empreses d’enorme escala no generarem segons quina tecnologia", va afirmar.
Murtra va explicar quin és el camí per aconseguir empreses més grans. "Primer deixeu-nos consolidar a nivell intramercat [en cada país] i després ja consolidarem a nivell europeu. Aquest és el camí directe per crear campions europeus que puguin crear tecnologia", va dir.
"El pitjor dels dos mons"
Murtra, coherent amb la llegenda que l’assenyala com un home pragmàtic, va ser també contundent a l’hora de parlar dels problemes que planteja la regulació europea de l’àmbit tecnològic. "A la UE som ultrapuristes amb la informació que generem, i això és un avantatge competitiu gegant per als nostres competidors americans", va assegurar. La seva lectura va ser crua: "Ens quedem amb el pitjor dels dos mons. Ni protegim de manera assenyada les dades [en mans d’empreses nord-americanes o xineses], ni tenim la tecnologia". Murtra va insistir que les limitacions ètiques tenen sentit, però no en un lloc on Europa és l’únic operador que les aplica. "Estem clarament per darrere i tenim un problemón intel·lectual en termes de regulació", va insistir.
Al costat del president de Telefónica també va intervenir Jesús Mantas, conseller de Biogen ide Nasdaq i senior advisor d’IBM. En la seva condició de ciutadà nord-americà, Mantas va admetre que l’impacte de la deriva proteccionista de Trump ja es nota al seu país: "L’índex d’incertesa política està en màxims i la conseqüència és que s’ha frenat la inversió de capital perquè no sabem quines són les regles", va exposar.
Notícies relacionadesMantas va abordar la qüestió del retard tecnològic europeu assenyalant que "la rigidesa laboral és un fre", i com a possible solució va plantejar la cooperació amb altres blocs tecnològics. "El proteccionisme és una política de baixa probabilitat d’èxit", va apuntar, "i la millor política és la d’autonomia oberta". En la mateixa línia, Francesca Bria, autora principal de l’informe EuroStack i fundadora de Decode Project, va indicar que Europa "ara o mai" ha de plantar cara al retorn del "nacionalisme econòmic" reprenent el "control sobre les tecnologies crítiques". "És una qüestió de seguretat nacional, de preservació del que és Europa i de democràcia", va afirmar.
El camí, segons la seva opinió, passa per impulsar amb diners públics la tecnologia europea. "Necessitem un fons sobirà i necessitem que es faci a nivell europeu", va reclamar. Bria va interpel·lar la seva audiència convidant-la a reflexionar sobre quins són els últims grans productes tecnològics de factura europea. "¿Nokia, Airbus?", va respondre ella mateixa. Al Palau de Congressos flotava encara l’al·lusió a les baionetes europees.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tips de les residències d’estudiants a Collblanc
- Testimonis L’Illa Glòries comença a bategar amb les primeres mudances de nous veïns
- Cas excepcional Alegria per als conductors a Espanya: no hauran de passar la ITV a partir de 2025 si el seu cotxe està en aquesta llista
- Septuagenaris amb els peus a la sorra
- La paradoxa d’Ana Obregón
- Indignació Tàrrega, farta del repte viral de defecar a l’aigua: contracta vigilants després del tercer tancament en una setmana
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- Vigents des del 2022 La banca confia que les mesures d’alleujament hipotecari per a classes mitjanes decaiguin al novembre
- Altes temperatures Dones grans que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»
- Entrevista Sandra Ramos, consellera de Festes de Tarragona: "La festa major de Sant Magí ens ajuda a conscienciar sobre la importància de l'aigua"