El Banc d’Espanya descarta imposar presidents no executius

Des que va assumir la vigilància dels grans bancs europeus el 2014, el BCE ha mostrat clarament la seva preferència pel model de govern corporatiu britànic, en el qual el president només té funcions institucionals i de control dels gestors, mentre que el dia a dia del negoci el porta el conseller delegat.

Document en anàlisi

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

Ara vol fer un nou pas en aquesta direcció a través del seu projecte de Guia sobre governança i cultura del risc, que va sotmetre a consulta pública entre el 24 de juliol i el 16 d’octubre. L’esborrany va rebre més de mil al·legacions i els tècnics del banc central les estan encara analitzant, de manera que el document encara no ha pujat "ni als equips tècnics de primer nivell ni al consell de supervisió" de la institució, del qual forma part la mateixa Olano.

En qualsevol cas, l’esborrany deixa ben clares les intencions de l’organisme. "Per promoure controls i equilibris, i com a principal responsable del funcionament eficaç del consell d’administració, el president hauria de ser, com a principi general, un conseller no executiu, i el BCE recomana que sigui un conseller independent", adverteix el document. Olano, en qualsevol cas, ho va considerar un "tema antic" i va opinar que la guia "simplement reforça el llenguatge, res més, no canvia la situació substantiva que té la petició". El BCE, va continuar, té una preferència per aquest tipus de presidents perquè està "molt influït pels sistemes financers del nord".