La CEOE vol "menys ideologia" per revisar el tancament de les nuclears

Fa setmanes que el Govern esquiva les pressions per allargar la vida de les centrals nuclears i revisar el calendari pactat per les elèctriques, que preveu clausures esglaonades des del 2027 i fins al 2035. A la pressió s’hi afegeix directament la patronal CEOE amb un al·legat per estirar la vida útil dels reactors operatius a Espanya per assegurar el subministrament d’electricitat a les empreses. "Més tecnologia i menys ideologia", va remarcar ahir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, en l’inci d’unes jornades sobre el paper de l’energia nuclear en la transició energètica. "L’energia nuclear és una de les claus: és un aspecte fonamental per aconseguir la transició", va dir. A més, va destacar que l’energia nuclear dona fermesa a la producció d’electricitat davant la intermitència de les renovables, perquè la UE ja la considera equiparable a altres energies verdes i "s’ha demostrat segura i eficient".

La CEOE es mulla en el debat nuclear posant-se obertament de costat dels que defensen mantenir en funcionament els reactors. Diverses patronals de 14 països europeus, encapçalades per la francesa Medez, van crear el mes passat una gran aliança d’empreses continental a favor de l’energia nuclear. Una aliança en la qual la CEOE participa com a observadora.

Notícies relacionades

El nou turisme que ve: menys massificació, més sostenibilitat i equilibri amb la vida local

¿Es pot prohibir la compra d’habitatge per especular? ¿Ho pot fer Catalunya? L’estudi en què es basa Illa

El "gran error"

També pressiona Iberdrola, el president del qual, Ignacio Sánchez Galán, alerta sobre el fet que els preus de l’electricitat que paguen els espanyols es dispararà si l’Executiu comet el "gran error" de no revisar el calendari previst de tancament de les centrals nuclears (Iberdrola i Endesa participen en els accionariats de gairebé totes elles). "Si les centrals nuclears tanquen, tenim algunes anàlisis que indiquen que els preus minoristes augmentaran entre un 25% i un 30%", va apuntar en declaracions al diari Financial Times.