Les jornades de 40 hores o més van a la baixa entre els treballadors

En comparació amb els horaris habituals abans de la crisi del maó, el volum d’empleats que treballen per sobre de les 40 hores ha disminuït un 15%. Malgrat això, els potencials beneficiats per la reducció del llindar màxim a 37,5 hores encara són majoria entre els assalariats del sector privat.

Segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA) actualitzades ahir, el 52,6% dels treballadors en empreses privades van treballar el 2024 unes 40 hores setmanals o més. La incidència que tindrà aquesta norma –si prospera– per sectors serà molt diversa: des d’un efecte residual en l’educació privada o concertada i la sanitat, fins a una diferència notable per als obrers de la construcció, la indústria manufacturera i la informació i les comunicacions.

A nivell horari, l’impacte de la reducció de jornada beneficiarà clarament més els homes que les dones. L’EPA reflecteix una bretxa horària substancial entre els dos gèneres, si bé també s’ha anat tancant una mica en els últims anys. Si el 62,4% dels homes van treballar 40 hores o més el 2024, la proporció de dones va ser del 41,1%, 21 punts de diferència. La subocupació, és a dir, treballar menys hores de les desitjades, és una de les principals causes que expliquen la bretxa salarial.

Empenta

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

La llei dissenyada des del Ministeri de Treball aspira a donar una empenta a aquesta inèrcia a la baixa. Si el 2024 el 55,6% dels assalariats del sector privat treballaven 40 hores setmanals, el 2008 eren el 61,8%. Menys treballadors que continuen tenint la jornada màxima han influït en la jornada mitjana del conjunt d’assalariats. Si va ser de 31,2 hores setmanals el 2024, el 2008 era de 34,3 hores. En els últims anys la jornada mitjana ha anat baixant, especialment en algunes professions, per l’efecte dels acords entre empreses i sindicats via negociació col·lectiva. No només per aquest motiu, tot i que sí que n’és el principal, i també a causa de l’efecte composició. És a dir, han crescut més els sectors en què les jornades són més curtes. Tot i que el volum de treballadors a temps parcial també pot ajudar a explicar-ho, perquè si el 2008 hi havia un 11,8% d’ocupats a jornada parcial, avui en són el 13,6%.

La jornada mitjana ha anat disminuint progressivament, substancialment més entre els assalariats que entre els autònoms. Els treballadors per compte propi continuen treballant, de mitjana, més de 40 hores setmanals. A ells la futura reducció de la jornada laboral no els afectaria directament.