El Sabadell, a Sabadell

Set anys després de traslladar la seu social a Alacant i 144 des de la seva fundació, Banc Sabadell torna a la ciutat que li va donar el nom. Amb aquest moviment, l’entitat presidida per Josep Oliu contribueix a consolidar el clima de "normalitat" que s’ha instal·lat a Catalunya des de l’accés del socialista Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Això malgrat que, per aquestes coses de la política, la Generalitat viurà un altre any sense pressupostos. I ho farà prorrogant mitjançant un decret els del 2023 amb 4.000 milions addicionals que s’espera que recolzin els que es neguen a acordar-ne uns de nous. En fi.

Notícies relacionades

L’auditoria del Govern considera «segur» el laboratori d’on se sospita que va sortir el brot de pesta porcina

Junts critica el "tancament en fals" del traspàs de Rodalies

En qualsevol cas, la tornada de la seu d’una companyia de l’Ibex, que va ser la primera d’aquest índex que es va mudar pel referèndum independentista, en pot animar d’altres a imitar-la. I per al Sabadell, que el 20 de març celebrarà a la cocapital del Vallès Occidental la seva primera junta d’accionistes a Catalunya en 8 anys, a l’oposició a l’opa del BBVA del qual se sumen des del Govern central, que té instruments per vetar la fusió prevista; l’autonòmic, tot l’arc polític, així com el món empresarial i econòmic, suposa col·locar una pedra més en el camí emprès pel banc presidit per Carlos Torres Vila amb l’opa llançada el 9 de maig passat.

És un mix d’oportunitat política i reafirmació territorial i d’autonomia però ja es veurà si tombarà l’operació. Alguns temen que el BBVA guardi algun as a la màniga, ja que està necessitat de reduir el pes en els comptes del seu negoci a Mèxic o Turquia i guanyar-lo en mercats més sòlids com els europeus. L’efecte en l’opa que el Sabadell torni a la seva ciutat natal està en mans dels accionistes. Més del 40% del capital pertany a detallistes, però després hi ha els institucionals, com Blackrock, que tenen accions als dos bancs. I aquests, en lloc d’amb el cor i els sentiments, es guien per la cartera. I això val tant si arribat el moment els surten els comptes com si no.