Els pisos turístics de BCN demanaran 4.280 milions si se’ls obliga a tancar

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), que agrupa més de 300 empreses del sector, calcula que el decret de la Generalitat que preveu l’extinció de les llicències dels pisos d’ús turístic causarà un perjudici superior als 4.280 milions d’euros només a la ciutat de Barcelona, a Sitges (Garraf) i en poblacions del Maresme. La xifra podria ascendir a més de 7.000 milions en el conjunt de Catalunya, segons càlculs de l’entitat.

"Aquest import té en compte tant els guanys que deixaran d’ingressar els propietaris com les inversions ja fetes i encara no amortitzades i la pèrdua de valor de l’immoble, però sobretot inclou els 5.000 llocs de treball directes que quedarien afectats si es tanquessin els 7.200 apartaments turístics que ens han fet arribar les seves estimacions", va indicar ahir Enrique Alcántara, president d’Apartur.

Apartur afirma que aquesta xifra és la que es correspon als habitatges que estan funcionant actualment a la capital catalana com a allotjaments turístics, i no els 10.100 que consten oficialment d’alta en el registre de llicències i que l’Ajuntament de la ciutat va anunciar que vol suprimir abans del 2028.

Aquests pisos, assegura Apartur, generen un impacte fiscal directe de més de 160 milions d’euros per a les arques municipals. L’activitat genera, a més, uns 345 milions d’euros d’impacte directe, mentre que l’indirecte arriba als 1.200 milions, dels quals se’n beneficien bàsicament el comerç i la restauració. "Representem el 40% de l’oferta d’allotjament de Barcelona, una ciutat que si vol apostar pel turisme familiar, no hauria de prescindir d’aquest tipus d’allotjaments", va incidir Alcántara.

La via judicial

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

Apartur va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat, que té ara sis mesos per contestar-li. Si el termini s’esgota sense que hi hagi resposta, l’entitat emprendrà un recurs contenciós administratiu. "No es tracta de cobrar una indemnització, sinó que la Generalitat revisi el decret", va remarcar el president de la patronal. La reclamació es basa en el fet que el decret llei permet "expropiar" un dret adquirit i "tota expropiació ha de comportar una indemnització", va assegurar Alcántara.

El Constitucional ja ha acceptat a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret i la Comissió Europea ha obert un expedient per vulneració de la normativa comunitària com a conseqüència de l’aprovació d’aquesta normativa, va afirmar la patronal. "La Generalitat trenca la regulació pionera al sector establerta a Barcelona", va denunciar.