Campió nacional, perdedor global

La frase resumeix molt bé el que passa a Europa. Segons l’ex primer ministre italià i autor de l’informe sobre el futur del mercat únic, Enrico Letta, al Vell Continent hi ha dos grups de països: "Els que són petits i els que no saben que ho són". Aquesta il·lustrativa sentència, que va pronunciar durant la seva intervenció en el II Fòrum Financer organitzat a Barcelona per EL PERIÓDICO i el seu grup editor, Prensa Ibérica, revela problemàtiques que es viuen a Europa malgrat els avenços que s’han produït en la integració.

En molts aspectes, i comparats amb els EUA, els socis de la Unió Europea (UE) conviuen amb barreres que no són reals o físiques, "sinó polítiques i culturals". És el que passa amb la unió bancària, segons el parer de Letta. Predomina la tesi dels campions nacionals. La mida importa, però sempre que sigui amb la mateixa bandera.

Notícies relacionades

L’empresa del ‘Catan’ fa més gran el seu tauler

Augmenta la bretxa salarial entre pimes i grans empreses

És una concepció i una limitació que frena la competitivitat respecte a la primera potència mundial, així com la capacitat d’innovar. Als EUA no hi ha tantes barreres al mercat per guanyar dimensió. A Europa, en canvi, hi continuen havent compartiments estancs que limiten el creixement. Un exemple és l’opa llançada per BBVA sobre el Sabadell, qüestionada des del Govern fins a patronals i altres agents, amb solapaments territorials i riscos en la lliure concurrència. Amb aquesta integració, si és que prospera, el nou banc continuaria sense estar en el top 10 mundial, dominat per entitats nord-americanes i xineses.

Tot i que hi ha i hi ha d’haver espai per a tothom –un clar exemple són els bancs mitjans de l’estil d’Abanca, Cajamar o Ibercaja, els representants dels quals van defensar aquest model al mateix fòrum que Letta–, són necessaris grans jugadors, però rendibles, que exerceixin de locomotora del conjunt, però a escala europea, per plantar cara a les altres potències. Si es continua pel camí actual, els grans bancs del Vell Continent, més que alçar una copa, es quedaran a mitges, ni molt grans ni molt petits, i més perdedors globals que campions mundials.