Gortázar veu discriminatori l’impost a la banca i l’anomena ‘taxa CaixaBank’

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, es va mostrar ahir molt crític amb el nou impost a la banca que negocia el Govern amb els seus socis parlamentaris i va assegurar que la nova taxa "consagra, exagera i accelera la discriminació entre entitats". Segons la seva opinió, l’anterior impost, establert com a conseqüència de la inflació el 2022, també discriminava perquè deixava fora petites entitats i bancs estrangers. El nou introdueix una progressivitat en la qual, afegeix, creu "aplicada a les persones físiques, però no a les jurídiques", perquè la propietat d’una entitat gran pot ser més diversa en número que la d’una petita, i llavors es perjudica més persones.

En aquest sentit, va afirmar: "Som els més grans i els que pagarem més. Podríem anomenar-la taxa CaixaBank. No em sembla bé perquè es discrimina els grans bancs. No està ben pensat i, a més, no s’inclouen deduccions", mentre se’ls demana que posin ofibusos i mantinguin la presència en pobles per evitar l’exclusió. Segons la seva opinió, aquest impost perjudica els accionistes i entre ells va destacar a la Fundació La Caixa, que té un 35% del capital, i si CaixaBank ha de pagar 500 milions en taxes, deixarà d’ingressar 150 milions. "És un impost a l’obra social", va afegir.

Desincentivar el crèdit

A més d’aquest efecte, va citar que la mesura fiscal tindrà conseqüències negatives per al crèdit. "És un desincentiu", i va afegir que "no és una conseqüència tan visible com una inversió que es perd", en clara referència a com les energètiques se salvaran d’una altra taxa –eren els dos sectors afectats fins ara– després de les pressions de les principals companyies amb amenaces de frenar inversions. Finalment, va afirmar que aquesta mesura podria suposar un fre perquè, en una eventual fusió transeuropea a futur, Espanya es quedaria amb la seu social (per motius fiscals) de la futura entitat. En qualsevol cas, va precisar que CaixaBank no té l’objectiu de participar en una operació com aquesta. Sobre si CaixaBank recorrerà l’impost, va respondre afirmativament "si no s’ajusta a dret".

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

En una sala de premsa semibuida de periodistes per les dificultats per desplaçar-se a València pels efectes de la dana, Gortázar va presentar els resultats fins al tercer trimestre, en els quals CaixaBank va guanyar 4.248 milions d’euros, un 16,1% interanual més. L’altre tema estrella de la convocatòria va ser l’anunci efectuat el dia abans que el president de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, deixarà el càrrec l’1 de gener, substituït per Tomás Muniesa. Gortázar va expressar ahir el seu "reconeixement a la tasca" de Goirigolzarri i va afegir que els últims quatre anys com a principal executiu del banc "han sigut els més fructífers" de la seva vida professional com a conseqüència de l’absorció de Bankia el 2020. Una operació "complexa" al llarg de la qual va tenir "la proximitat i el suport" de Goirigolzarri, amb qui "queden dos mesos de convivència" en el banc, que es mantindrà a posteriori.

Aquella va ser la seva intervenció inicial. Després, en el torn de preguntes, sí que es va desviar una mica més del guió inicial. Gortázar va negar que la dimissió de Goirigolzarri es degui a un malestar intern entre el president i l’equip directiu i va destacar al respecte "la magnífica relació" amb Goirigolzarri. "Ha sigut un plaer. Ens hem afegit i multiplicat i la nostra bona col·laboració ha sigut d’inspiració per al grup. És una de les raons de l’èxit de la integració", va dir. Més endavant va afegir que no sabia "per què es parla del Banc Central Europeu (BCE), perquè no correspon", amb referència a les informacions que el BCE estava empenyent per evitar presidències executives en els grans bancs, com la de Goirigolzarri. Després de la seva sortida, únicament el Banco Santander i el BBVA mantindran aquesta estructura.