Un forat a la cartera

Diu la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, que, tot i que "la gran onada d’inflació mundial està en retirada", el cert és que "el nivell de preus més alt que sentim a les nostres carteres ha arribat per quedar-se", i que això explica, en bona part, que "la gent estigui enfadada".

Certament, la taxa d’inflació en països com Espanya està sorprenent en els últims mesos amb taxes molt baixes. Al setembre, la taxa d’inflació va baixar a l’1,5%, la xifra més baixa des de març del 2021. No obstant, això no impideix que la cistella de consum segueix sent un 17% més cara que llavors. Aquesta és la inflació que ha arribat a la cartera per quedar-se. La qüestió és que, en països com Espanya, els salaris no han pujat en igual mesura que la inflació, i aquest és el forat a la cartera pel qual s’escola el poder adquisitiu de les famílies.

Notícies relacionades

Catalunya dona per finalitzada la crisi ramadera de la dermatosi nodular, que va obligar a sacrificar unes 3.000 vaques

Els casos de pesta porcina s’eleven a 26 senglars després de la confirmació de 10 nous positius

Segons dades de l’INE, al juny del 2024, el salari per treballador a Espanya era un 14,6% més alt que el de finals del 2019. Però la cistella de consum era un 18% més cara que llavors. Les dues dades servien a l’organització de països desenvolupats OCDE per situar Espanya en el pilot dels països on els salaris no han recuperat encara el seu poder adquisitiu. "Hi ha marge", diu l’OCDE, perquè els beneficis de les empreses absorbeixin augments addicionals dels salaris a Espanya sense generar pressions inflacionistes perverses. I en això ha tornat a confiar ara la presidenta del BCE, Christine Lagarde, per al conjunt de la zona de l’euro, com a recepta per reanimar el dèbil consum i el creixement econòmic.

La clau, una vegada més, té a veure amb el guany de productivitat i la seva debilitat és un mal que pateix la zona euro en general (com no es cansa de remarcar l’informe Draghi), i Espanya en particular. Si s’aconsegueix produir més amb els mateixos costos o menys, hi haurà més per repartir, i les organitzacions internacionals coincideixen que aquesta serà una oportunitat més per cosir el forat a la cartera pel qual ja s’hauran escapat massa diners.