L’ocupació viu un discret inici de curs amb 8.800 nous ocupats
La creació de llocs de treball és la més exigua des del 2019 en un mes de setembre / L’atur puja en el total d’Espanya, però baixa a Catalunya
El mercat laboral va viure un setembre particularment discret. Com contagiat pel clima, que va ser menys calorós en aquest tancament d’estiu que en el curs anterior, la creació d’ocupació va ser positiva però exigua, amb un guany de 8.804 afiliats a la Seguretat Social respecte al mes d’agost, que consolida la xifra de 21,98 milions de treballadors en actiu.
Ens hem de remuntar fins al 2019 per trobar un registre tan parc en un inici de curs, abans que la pandèmia del coronavirus fos ni tan sols una idea i l’economia mundial es trobava en plena desacceleració. En part, això s’explica perquè les contractacions en el sector de l’educació, que habitualment lideren l’ocupació aquest mes, van ser bastant més febles que en anys anteriors.
L’atur, per la seva banda, va pujar respecte al mes passat en 3.164 persones, fins a arribar els 2,5 milions d’aturats. Les dones concentren íntegrament l’increment de l’atur, ja que el nombre d’homes aturats amb prou feines va pujar en 84 persones. Malgrat el repunt, el menor en 17 anys, la xifra de l’atur continua sent la més baixa des de l’esclat de la bombolla immobiliària.
Malgrat que en altres grans economies europees l’activitat fa mesos que va començar a perdre pistonada, a Espanya es resisteix a refredar-se. Cosa que explica, en part, la resistència de l’ocupació a perdre pistonada. No obstant, les dades de setembre tornen a deixar senyals d’un cert refredament. No retrocés, però sí pèrdua de velocitat. En l’última dècada el saldo mitjà de nous ocupats guanyats al setembre ha sigut de 27.116 persones, més del triple que el que s’ha registrat aquest any.
El component estacional
Un altre indicador en aquesta línia és la dada desestacionalitzada, la xifra preferida pel Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social per explicar mes a mes les dades d’ocupació. Aquest indicador analitza l’evolució del flux entre nous contractes i extincions intentant restar el component estacional i de temporada, que històricament i en el dia d’avui segueix marcant fortament l’economia espanyola. Si s’observa la variació estacional, el setembre va guanyar 22.220 ocupats respecte a l’agost. Un mes abans va sumar 30.189 persones i el mateix mes de l’any anterior en van ser 31.030. La mateixa tendència: segueix en positiu, però amb menys intensitat.
El Govern va valorar les dades, malgrat el refredament progressiu, i les contrasten amb la resta de grans economies europees. "El mercat laboral espanyol reflecteix un dinamisme superior al de les grans economies europees des d’abans de la pandèmia i creix un 9,5% davant el 5,1% de França o l’1,7% d’Alemanya", va destacar el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social a través d’un comunicat. Una dada positiva al darrere del repunt de l’atur és l’origen que té. La gran majoria de ciutadans que van passar a engrossir les llistes del SEPE van ser persones que prèviament no tenien feina. És a dir, l’atur no creix perquè la gent perdi la seva feina, sinó perquè gent que abans no estava laboralment activa –o bé perquè estudiava o bé perquè estava cuidant un familiar o perquè no confiava a aconseguir feina– ara sí que ha fet el pas per apuntar-se oficialment com a aturat i començar així a buscar activament una feina.
La locomotora catalana
Per territoris, Catalunya va deixar registres positius i també va contribuir que la Seguretat Social tanqués el mes amb més cotitzadors dels que el van començar, però amb menor intensitat que l’altra locomotora de l’Estat, Madrid. Les quatre províncies catalanes van sumar 15.468 nous ocupats el setembre respecte a l’agost, fins a arribar als 3,78 milions de treballadors en actiu. És el seu millor registre en un inici de curs escolar des del 2022, segons dades publicades ahir per Treball i Inclusió i Seguretat Social. L’atur a Catalunya va baixar respecte al mes passat en 4.060 persones, fins a arribar als 331.930 aturats.
Madrid, per la seva banda, va ser qui més va sostenir els exigus números verds del conjunt d’Espanya, ja que en la gran majoria de territoris l’habitual va ser que es perdés feina. La capital de l’Estat inicia la seva època estrella quant a contractacions, tardor-hivern, i va guanyar 33.741 d’ocupats respecte a l’agost.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: aquests són els millors plans
- La parròquia que cada dia s’omple a la missa de les nou del matí
- Transport ferroviari Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida
- Entrevista Ginestà: “Hi ha vegades que ens empassem gripaus per tirar endavant, però alguns s’empassen rinoceronts”
- Turisme català L’encantador poble medieval de Catalunya amb tresors prehistòrics
