Trinxeres al Banc d’Espanya

Conscient de la llosa, en forma de dubtes sobre la seva independència, que pesa sobre el seu nomenament com a governador del Banc d’Espanya, l’exministre José Luis Escrivá va sorprendre aquesta setmana amb dues decisions que, en el fons, volien traslladar el missatge que amb ell no entraria al Palau de Cibeles l’huracà de canvis ideològics que molts auguraven.

Amb una d’aquestes decisions, Escrivá va confirmar en els seus càrrecs els directors generals heretats de l’equip anterior, que governava Pablo Hernández de Cos (qui havia arribat al càrrec a proposta del PP). Només un director general ha deixat el seu càrrec (el de Serveis), per voluntat pròpia. Ni tan sols ha sigut rellevat el director general del Servei d’Estudis, Ángel Gavilán, malgrat el sonor xoc que es va produir el 2022 entre el Banc d’Espanya i el mateix Escrivá (en el seu anterior càrrec de ministre de Seguretat Social) per un informe que qüestionava la sostenibilitat de la reforma del sistema de pensions que havia impulsat el governador actual. Gavilán continua en el càrrec, tot i que la seva direcció general ha sigut retallada en competències i personal.

Notícies relacionades

La concessió d’hipoteques es dispara fins a xifres no vistes des del 2011

Els resultats de Nvidia posen a prova el potencial borsari de la IA

El nou governador també va sorprendre a l’encarregar al conseller proposat pel PP, Fernando Fernández, dirigir un grup de treball per a una reforma de la llei d’autonomia del Banc d’Espanya. És un projecte estratègic d’Escrivá en què, entre altres qüestions, es podria arribar a proposar una nova forma d’elecció del governador. Fernández va acceptar l’encàrrec.

En aquest acord es va observar una hàbil jugada d’Escrivá, que el podria ajudar a esvair sospites de falta d’independència política que envolten el seu nomenament. La gran sorpresa va ser que, després, Fernando Fernández va renegar de l’acord, al·legant falta de sintonia amb Escrivá, i va abjurar del seu compromís, deixant en l’aire la sospita d’haver rebut la pressió del PP perquè no participés en el que es podia veure com una operació de blanqueig d’Escrivá. Massa trinxeres al Banc d’Espanya.