El repte de liquidar el monopoli de Google

Google és un monopoli. Durant més de dues dècades, el gegant tecnològic californià ha adoptat tàctiques il·legals per mantenir l’hegemonia del seu cercador, mercat que controla amb mà de ferro. Aquest abús de poder ha fet que els Estats Units estudiessin el desmembrament de l’imperi digital de la companyia, opció que establiria un precedent històric i que podria acabar canviar internet tal com el coneixem.

El 5 d’agost, el jutge Amit Mehta del Tribunal de Districte de Colúmbia va dictaminar que Google ha infringit les lleis antimonopoli al pagar fins a 26.000 milions de dòlars a fabricants de telèfons mòbils com ara Apple o Samsung perquè el seu motor de cerca estigui instal·lat de manera predeterminada en els seus dispositius. Aquests acords han permès a Google asfixiar il·legalment els seus competidors i consolidar la seva posició com el cercador més popular del món –amb una quota de mercat de gairebé el 90%–, però també elevar artificialment els preus que es cobren als anunciants i perjudicar els consumidors. "Un dels efectes del poder monopolístic de Google és una crisi mundial de la privacitat", denuncia l’activista i novel·lista tecnològic Cory Doctorow, que lamenta que la sentència judicial no critiqui la massiva recopilació de dades personals dels usuaris ni estableixi que la companyia abusa del seu poder en el mercat de la publicitat digital.

El negoci principal

La històrica sentència ha donat ales al Departament de Justícia nord-americà, que advoca per fragmentar l’empresa propietat d’Alphabet mitjançant la venda forçosa d’alguns dels seus principals negocis, una reforma estructural que serviria per restablir la competència. Fonts internes de l’administració han explicat a Bloomberg que, en cas de seguir endavant, aquest pla podria obligar Google a desprendre’s del sistema operatiu Android –que utilitzen uns 2.500 milions de smartphones arreu del món–, del navegador web Chrome o de Google Ads, la plataforma amb què ven els espais de publicitat que apareixen a la part superior de la pàgina de resultats. Aquesta última és el seu principal negoci, ja que gairebé dos terços dels seus ingressos (més de 100.000 milions d’euros el 2020) provenen dels anuncis.

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

"Un remei veritablement eficaç no només ha de castigar Google pels seus delictes passats, sinó també obrir els mercats al restringir significativament l’empresa de conductes similars en el futur", diu Tim Wu, professor a l’Escola de Dret de Colúmbia i expert en legislació antimonopoli, en un article a The New York Times. La decisió final, que el jutge establirà la pròxima tardor, podria descartar la divisió de l’imperi Google i decantar-se per uns altres correctius que siguin molt menys dràstics i severs.

Per exemple, podria obligar Google a compartir més dades amb competidors com Bing o DuckDuckGo perquè aquests puguin millorar els seus resultats. Una cosa similar va passar amb el cas antimonopoli contra Microsoft. També podria anul·lar el milionari acord de Google amb Apple perquè el seu cercador estigui preinstal·lat als dispositius iOS, una mesura que experts com Wu consideren "insuficient".