Nou Govern, Illa de gestió

Si alguna cosa necessita Catalunya no són sainets com el protagonitzat per Carles Puigdemont, sinó posar fil a l’agulla per enfortir l’economia i redistribuir millor la riquesa. En definitiva, un Govern que faci el que ha de fer: posar-se a treballar, dedicar-se a la gestió, que és per al que estan o per a això se’ls vota. Això és el que en la seva última etapa en solitari ha intentat portar a terme ERC, amb Pere Aragonès al capdavant, però sempre surfejant sobre les pressions i encàrrecs de Junts, que al seu dia van ser els seus socis i amb els quals mantenen l’eterna competència sobre qui és, suposadament, més patriota o més independentista.

Amb el líder del PSC, Salvador Illa, al comandament una vegada investit, molt condicionat per Esquerra i pels Comuns, l’Executiu català inicia una nova etapa, que, ningú ho dubta, serà complicada. La idea és governar, que tot i que sembli clar no ha sigut gaires vegades l’habitual a Catalunya. El líder socialista, amb la seva al·lèrgia al clima de disputa, haurà de navegar en aquest mar sense gaire vent a favor, i fins i tot no amb unes bones ràfegues en contra.

Notícies relacionades

Convocada una vaga indefinida a Avis a Barcelona per un ero que afecta 132 empleats

Spirit Airlines cancel·la tots els vols i anuncia «un tancament progressiu i ordenat de les seves activitats»

El full de ruta, consensuat, amb uns elements com ara el finançament batejat com a "singular", que ja veurem si es pot acabar implementant, està marcat i compta amb elements interessants, que van de l’aposta per accelerar la descarbonització de l’economia al foment de 50.000 habitatges de protecció.

Serà un Executiu monocolor que haurà de recórrer amb freqüència al diàleg parlamentari, amb els seus socis preferents, però també amb d’altres si vol que la legislatura sigui realment productiva duri el que duri. El nou president haurà de desplegar tota la seva capacitat de seducció per posar en relleu el sentit del seu cognom i aconseguir que la Generalitat sigui, almenys per un període relativament llarg de temps, una illa dedicada a la gestió i allunyada de la disputa permanent. De tasques i qüestions pendents, que van de les Rodalies a l’escassetat d’habitatge o l’aposta decidida per les energies renovables, no li’n faltaran.