Comptes públics
La despesa que el Govern passa entre exercicis arriba a 4.700 milions
La pràctica comptable es "cronifica" a l’incrementar-se els costos previstos
Un quirófano en el Hospital Vall dHebron, en Barcelona. /
La despesa que la Generalitat trasllada d’un exercici al següent per falta de recursos per cobrir tots els compromisos adquirits va escalar l’any passat fins als 4.731 milions, un 23% més respecte a l’exercici precedent, gairebé 900 milions. L’enginyeria financera de la denominada despesa desplaçada és l’eina que l’Executiu català utilitza per pal·liar els efectes d’un pressupost que queda curt i que ja és habitual des de fa anys i "cronifica" aquestes pràctiques comptables, segons la Intervenció General.
De la xifra total, 3.131 milions van correspondre a Salut i, concretament al Servei Català de Salut (SCS) i a l’Institut Català de Salut (ICS; i la resta, 1.600 milions, a la resta d’administracions i ens públics, segons el Compte General de la Generalitat 2023 que elabora la Intervenció General. En l’última dècada aquestes xifres no han parat de créixer, amb alguna excepció el 2015 i durant els anys de la covid, gràcies que l’Estat va insuflar recursos a les autonomies els anys 2020 i 2021.
I les coses no milloren aquest 2024, exercici en què estan prorrogats els comptes del 2023. De fet, fins aquest juny, Salut va ampliar el seu pressupost en 2.211,3 milions per comptabilitzar despeses i factures d’exercicis anteriors, segons consta en l’informe mensual i execució pressupostària. El Govern tenia previst incloure en els comptes per al 2024 un fons extraordinari de 800 milions amb l’objectiu de començar a normalitzar la situació i que les factures endarrerides no seguissin cronificant la insuficiència pressupostària, però els pressupostos no van tirar endavant per la falta de suport dels Comuns després que ERC i el PSC haguessin tancat un acord.
Notícies relacionadesAra els esforços se centren en el pacte d’ERC amb el PSC que han d’avalar avui les bases republicanes i que inclou un model de finançament que atorgaria a Catalunya la capacitat de gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos, començant el 2026 amb l’IRPF. Aquest canvi en el finançament, que inclou gradualment la resta de tributs i que ha de tenir l’aval d’una majoria del Congrés, ja que cal modificar normes com la llei de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), aportaria a la Generalitat uns 30.000 milions bruts més i així duplicaria els seus ingressos fins als 60.000 milions, sense descomptar la part destinada a finançar els serveis no transferits per l’Estat i una quota de solidaritat per a altres autonomies.
La despesa desplaçada del SCS i l’ICS correspon tradicionalment a les partides pressupostàries corresponents a concerts sanitaris i farmàcia del SCS i el capítol II (despeses corrents en béns i serveis) de l’ICS, que presenten insuficiència pressupostària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Successos Els robatoris cauen a Granollers: la delinqüència baixa un 4% en relació amb l'any passat
- Parc d'atraccions PortAventura reobrirà el Dragon Khan per Setmana Santa després de dos mesos d'aturada per obres
- Comissions municipals Barcelona afirma que només ha obtingut 34 pisos socials amb la reserva del 30% des del 2018
- Dificultats burocràtiques Uns pares cedeixen la representació legal de la seva filla amb discapacitat als seus germans per falta de "competències digitals"
- Conflicte regional Iran i l'estret d'Ormuz: ¿per què és tan difícil per a Trump controlar aquesta via marítima estratègica?
