¿Taxes per a les destinacions vulnerables?
L’aplicació de les anomenades ‘ecotaxes’ no aconsegueix reduir la pressió turística en zones saturades o d’alt valor ecològic. Diversos informes certifiquen que la fórmula que més bé funciona per protegir paratges naturals és la de l’aforament restringit.
Van ser concebudes com un sistema de compensació, com un impost que pagarien els turistes i que després seria reinvertit "per millorar la infraestructura turística, contribuir a la sostenibilitat ambiental i promoure el turisme responsable". En molts països s’anomena ecotaxa perquè la seva principal finalitat és restituir el territori que pugui quedar afectat per l’impacte dels visitants. "Però s’està veient que l’efecte de la taxa turística en aquest àmbit és pràcticament nul i no acaba de repercutir en la conservació del medi ambient", admet Pedro Aznar, que és professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE. Tampoc serveix per reduir el flux de viatgers en zones vulnerables.
"És un mecanisme que apliquen un nombre creixent de ciutats i que no està mal vist pels ciutadans, que el solen acceptar de bon grat, però que tampoc està ajudant a moderar l’arribada de visitants", prossegueix Aznar, autor de diversos estudis sobre aquest tema. A Venècia, per exemple, els turistes que visiten la ciutat en un dia i que no hi pernocten han de pagar una taxa de cinc euros per persona des de la Setmana Santa d’aques any. Només en el primers vuit dies de la mesura es van recaptar 723.000 euros, la xifra que s’havia previst ingressar en tres mesos.
La taxa turístca, això sí, "genera ingressos rellevants per als que l’administren i són reinvertits en neteja, en infraestructures i per compensar altres efectes negatius del turisme sobre el resident, però no està funcionant en la millora de la sostenibilitat", observa el professor de l’escola de negocis, que ha estudiat diversos casos de ciutats que apliquen aquest impost.
Aforaments restringits
"Sí que són efectives, en canvi, mesures com la limitació d’aforament en llocs on és possible acotar o establir límits físics", prossegueix Aznar. És el cas del Machu Picchu, al Perú, i de l’Alhambra, a Granada, que restringeixen l’entrada diària de visitants per mantenir-ne la conservació. "Poden reduir la demanda els destins turístics que tenen substitut... Per exemple, si Menorca imposés una taxa, és possible que la gent se n’anés a Formentera. Però hi ha llocs, com Barcelona, que no tenen equivalent o alternativa i els viatgers hi continuen anant", constata l’expert.
Notícies relacionadesA Catalunya, la fórmula per la qual han optat alguns espais naturals, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és la prohibició d’accedir-hi en vehicle particular, ja que que només és transitable a peu o mitjançant els vehicles autoritzats que transporten viatgers des d’Espot (Pallars Sobirà) i des de Boí (Alta Ribagorça). Amb tot, aquest espai pirinenc d’alt valor ambiental va rebre el 2023 la visita de 628.000 persones, gairebé el quàdruple de l’any 2000.
Una altra tipologia cada vegada més habitual és la restricció de zones d’aparcament com que s’aplica durant els mesos d’estiu a la Pica d’Estats, que obliga els visitants a fer una reserva i pagar cinc euros al dia pel seu ús. Aquestes mesures permeten, entre altres coses, portar també cert control del nombre de turistes i evitar, així, la sobresaturació d’aquests paratges molt vulnerables davant la pressió humana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs