La Generalitat dona per fet que el PIB superarà els 300.000 milions

A les seves projeccions, que va revisar recentment fins a elevar el creixement previst per a aquest any fins al 2,1%, situa el valor total del producte interior brut (PIB) en 307.209 milions, respecte dels 292.474 milions del 2023, cosa que suposa que cada dia feiner (descomptant els 14 dies festius i 52 caps de setmana) val uns 1.024 milions respecte dels 978,2 milions de l’any passat.

L’anterior gran salt d’escala del PIB català va tenir lloc el 2007, quan va traspassar la barrera dels 200.000 milions a l’exercici en què el creixement va tocar sostre per caure després en la gran crisi financera i l’esclat de la bombolla immobiliària.

Una caiguda sense precedents es va registrar el 2020, l’any en què va esclatar la pandèmia, que es va saldar amb una caiguda del PIB de l’11,9%, sense precedents des de la Guerra Civil. L’anterior salt d’escala, quan es va creuar el llindar dels 100.000 milions, es va viure el 1998, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Madrid, des del 2018

La Comunitat de Madrid, que s’havia mantingut com a segon motor de l’economia espanyola, porta des del 2018 com el primer. El 2022, l’últim exercici de què hi ha dades sobre la comptabilitat regional a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comunitat de la capital de l’Estat es va situar en el 19,4% del PIB total, respecte del 19% de Catalunya, com a conseqüència d’un ritme de creixement més gran, fet que augmenta el seu pes en el conjunt.

La comunitat de Madrid ja es va situar primera el 2012, amb el 18,9% del PIB total respecte del 18,8% de Catalunya.

Després van mantenir un empat el 2013, el 2016 i el 2017. Ara la tendència sembla que discorre en favor de Madrid per mantenir un ritme de creixement més elevat. El salt d’escala d’aquest territori es va produir en etapes semblants a les de Catalunya: el 1999 va superar els 100.000 milions d’euros de PIB per primera vegada i el 2008, els 200.000 milions, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La comptabilització de l’Idescat (l’oficina estadística catalana) i de l’INE difereix lleugerament, ja que la primera es basa en les taules input-output, més enganxades als resultats al terreny; i la segona en projeccions.

El diferencial entre les dues comunitats s’evidencia encara més al PIB per càpita. A la Comunitat de Madrid va superar els 20.000 euros de mitjana el 2000 i a Catalunya, el 2001. El salt als 30.000 es va viure el 2007 a la comunitat madrilenya, mentre que a Catalunya no va arribar fins al 2017. El 2022, el PIB per càpita era de 32.550 euros a Catalunya i de 38.435 euros a Madrid.

Consum i ocupació

El dinamisme de l’economia catalana es recolza no només en un elevat ritme de la demanda externa, sinó que també en un consum de les llars que "s’ha mantingut resilient malgrat les pressions inflacionistes i els elevats tipus d’interès", segons el document presentat als inversors. Aquesta variable, que amb el càlcul definitiu del primer trimestre apunta a una lleugera desacceleració, manté encara un ritme elevat del 2,5% anual, i es veu impulsada per un mercat laboral molt dinàmic. Així mateix preveu un creixement del PIB el 2025 també del 2,1%, com el 2024. En tot cas, adverteix dels riscos que es mantenen i que estan relacionats amb la inestabilitat geopolítica (la guerra a Ucraïna i Gaza).

A Catalunya, el PIB va avançar a una mitjana anual acumulativa del 3,7% durant el període del 2000 al 2007, amb una elevada immigració per a mà d’obra, amb un augment de la població del 2,2%. L’alça del PIB per habitant es va limitar a l’1,5% anual, segons una anàlisi de la Conselleria d’Economia. Entre el 2007 i el 2013, es va produir una primera caiguda del PIB el 2008 per la crisi financera i l’esclat de la bombolla immobiliària. La caiguda va tocar terra el 2009 i l’activitat va rebotar fins a tornar a retrocedir el 2011.

Crisi de deute

El punt més baix d’aquest descens, derivat de la crisi del deute a la zona euro, es va produir el 2012. Durant aquest període, l’economia catalana va registrar un descens mitjà acumulatiu de l’1,6%. El PIB per habitant en aquest període va baixar una taxa mitjana acumulativa del 2,1%.

A partir del 2014, comença una nova fase expansiva, tot i que el 2018 l’activitat comença a moderar-se. Per això, el creixement en aquest període es va situar en una taxa mitjana anual acumulativa del 2,9%. Es modera l’alça de la població fins i tot un 0,5% i l’alça mitjana del PIB per càpita se situa en el 2,4% anual.

Notícies relacionades

Illa contraposa davant els empresaris el seu Govern al d’Ayuso

Martí Carnicer dirigirà el grup d’experts per al finançament singular

El 2020, l’exercici en què va esclatar la pandèmia, el PIB va experimentar un descens històric de l’11,9% per la paralització de l’economia.

El 2022, l’exercici de l’inici de la guerra a Ucraïna, es va disparar la inflació per l’energia i matèria primeres clau. El BCE va iniciar un cicle de pujades dels tipus d’interès molt abrupte.