Apunt
Del fang a l’euríbor
Las escenes que es viuen al Congrés resulten vergonyoses, de vergonya aliena, vaja. Insults, crits, brams, i el que s’ha anomenat màquina del fang, el llim o el llot. És igual. Tot emmetzina. La crispació i la bronca s’han apoderat de la casa en la qual debaten (així és com hauria de ser) els representants votats pels ciutadans en les eleccions generals perquè prioritzin solucionar els problemes en comptes de generar-los.
Sens dubte, vist això, les crides a l’entesa i a aparcar la polarització, que van ser protagonistes la setmana passada en la reunió anual del Cercle d’Economia a Barcelona i que estan generant molta inquietud entre l’empresariat, cauen en sac foradat. Desentendre’s, potser perquè els crits a la Cambra i en la política general apaivaguen qualsevol intent d’ocupar-se de les preocupacions reals dels ciutadans. No deixa de ser curiós que, en aquest context, l’economia segueixi en positiu, amb un creixement que fins i tot el Banc d’Espanya preveu revisar a l’alça i amb nombroses dades que revelen bonança. I això malgrat que hi ha problemes estructurals, com l’estancament de la productivitat, i per tant, de la renda per càpita real, que reclamen una modificació del model econòmic.
Notícies relacionadesAmb un creixement amb indicadors com l’ocupació a l’alça; o un euríbor, la principal referència per a les hipoteques d’interès variable, amb tendència a la baixa, acabant amb el malson d’encariment de les quotes mensuals del préstec que va durar fins al març, resulta xocant que la política visqui en conflicte permanent. I amb diferents òptiques sobre la realitat: l’oposició mira l’economia amb ulleres molt fosques i el Govern diu que va "com un coet". Segurament ni una cosa ni l’altra.
A veure si de les eleccions europees del 9 de juny en sorgeix un resultat que forci (voluntàriament la cosa és difícil) les principals forces polítiques a entendre’s. Cal deixar-se de fang i treballar sobre qüestions de les quals depèn que l’economia només vagi tirant o bé que s’enforteixi.
