FROB
La participació en CaixaBank va donar a l’Estat un benefici de 405 milions el 2023

L’absorció de Bankia per part de CaixaBank torna a donar bones notícies a l’Estat. La gran aposta del Govern per mirar d’augmentar el percentatge d’ajudes que es podrà recuperar dels 24.069 milions d’euros de capital injectats en el grup nacionalitzat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy va aportar 404,8 milions de benefici al sector públic a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) el 2023, segons va poder confirmar aquest diari. Després de provocar pèrdues de 3.556 milions el 2020 i de 1.483 milions el 2021, l’operació ja va donar el 2022 els primers guanys (1.851 milions) a l’organisme presidit des de fa tres mesos per Álvaro López Barceló, que per primera vegada des de la seva creació, el 2009, va poder tancar un exercici amb beneficis (2.217 milions).
Es tracta, això sí, d’uns guanys comptables que no disminueixen la xifra del rescat estatal a la banca ni redueixen el deute i el dèficit públics. La majoria d’aquests impactes es van reflectir en els comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats trencades el 2012. La normativa comptable, amb tot, obliga a anar plasmant cada any en els comptes del FROB l’import considerat "recuperable" de la inversió pública en el banc. Aquest import, que no va parar de baixar en els anys previs a la fusió per la caiguda en borsa de Bankia, es va reduir encara més i de forma notable per la integració amb CaixaBank. L’Estat, al passar de tenir una posició majoritària i de control en el banc madrileny (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari en el català (17,62%), va haver de canviar la manera com valorava la seva participació amb un impacte negatiu. Ara, aquesta quantitat "recuperable" fa dos anys que augmenta gràcies a la bona evolució borsària de CaixaBank i al seu creixent pagament de dividends.
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Desorientació i falta de solucions
- Baixa natalitat La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill
- Estrena ferroviària Renfe inicia amb èxit les proves del nou tren de Rodalies sobre el traçat de la línia R1
- La suïssa Arxada atrau talent a Barcelona
- Tensa campanya electoral a Alemanya Un atropellament massiu a Múnic aviva la retòrica ultra
- La nova Casa Blanca Trump obre la guerra comercial amb la UE amb aranzels totals
- El perquè dels petons
- El revers de Sant Valentí Les dones joves trenquen els cànons i lideren l’auge de la bisexualitat
- Apunt Avanç de la sexoflexibilitat