Cuerpo insisteix davant l’empresariat català en el rebuig de l’opa al Sabadell

Segons el seu parer, existeixen elements com l’augment de la dificultat en l’accés als serveis financers, és a dir, que afecten la inclusió financera, o l’impacte en el finançament de les pimes, atès el pes del Sabadell en aquest segment de negoci. Durant la seva intervenció davant empresaris i directius –entre els quals hi havia la cúpula del Sabadell, amb el president, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González-Bueno–, va rebutjar la forma de l’opa, que és hostil: "No estem parlant d’una negociació entre parts", va ressaltar.

I després, va afegir, hi ha la possibilitat que impacti en la concentració bancària, ja que suposaria un 70% del mercat en poques mans, que supera nivells com els que es registren en grans països de la Unió Europea (UE), com França i Alemanya, que no sobrepassen el 50%. Cuerpo va incidir en la preocupació del Govern pels problemes d’inclusió financera, que afecta zones rurals i menys poblades i va recordar que el protagonisme de l’Executiu ve després que es produeixi l’opa i davant l’autorització o no d’una fusió. El ministre va explicar que la presència física del Sabadell en aquestes comunitats és considerada un "element fonamental" per garantir serveis financers als seus habitants.

També va recordar l’escassa transmissió de la pujada dels dipòsits amb l’alça dels tipus d’interès en els mesos passats. I va recordar que el Banc d’Espanya ho va atribuir a l’excés de liquiditat del sector, però alhora apuntava a un element de falta de competència en el mercat. I això passava abans que el BBVA es plantegés aquesta fusió, va afegir.

Conseqüències de l’opa

En les mateixes jornades, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, quan li van preguntar sobre l’opa, va remarcar que "cal tenir molt bones raons" perquè la fusió tiri endavant. Va admetre que el seu partit a Catalunya està en contra de l’operació i, fent broma, al trobar-se a l’auditori el president del Sabadell, Josep Oliu, va assegurar que la seva posició és de "prudència".

Per la seva banda, el Banc Sabadell, en un informe de 954 pàgines publicat en la CNMV, el supervisor borsari espanyol, anomenat Document de Registre Universal, adverteix que, en cas de tirar endavant, l’operació del BBVA podria fer-li perdre personal qualificat. En aquest moment "no és possible preveure la durada del procés de revisió regulatòria i autorització per la CNMV de l’opa (si bé el BBVA va estimar la durada de l’OPA en un període d’entre 6 i 8 mesos)". Al seu torn, l’entitat manifesta que l’operació exposa el Banc Sabadell "a múltiples incerteses".

Una d’elles podria ser "la pèrdua de personal qualificat" del grup "a la recerca d’altres oportunitats professionals, davant el risc de pèrdua de la seva ocupació en cas que prosperi l’opa". A més, enumera altres possibles problemes, com "les eventuals conseqüències sobre els acords estratègics que manté" el grup per als negocis, entre d’altres, d’assegurances de vida i generals, gestió d’actius i dipositaria institucional, i els costos que poguessin derivar-se per al banc "de l’extinció dels esmentats acords". També alerta de "possibles pèrdues d’oportunitats de negoci com a conseqüència de les limitacions a l’actuació dels òrgans d’administració i direcció del Banc Sabadell durant la baralla de l’opa.

Cuerpo, que va remarcar a Barcelona les revisions a l’alça que s’estan produint en totes les previsions de creixement per a Espanya, va destacar la necessitat de la sostenibilitat del patró de creixement que, segons el seu parer, s’està produint. Un d’aquests elements d’aquesta tendència, va afegir, és la qualitat de l’ocupació, amb la reducció de la temporalitat i altres variables com el sector exterior, que està arribant a xifres històriques per sobre del 3% de superàvit, entorn de 50.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

Durant la seva intervenció en diàleg amb l’economista Teresa Garcia-Milà, va afegir com a elements positius del creixement d’Espanya la "moderació progressiva" dels preus i la responsabilitat fiscal, amb la tornada del dèficit a nivells del 2019, amb el 3% del PIB per al 2024. I això es tradueix en una reducció de la ràtio d’endeutament.

Davant la pregunta sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, Cuerpo va recordar que l’Executiu ha incrementat les entregues a compte a les comunitats en uns 20.000 milions més.