L’eurozona surt de la recessió tècnica després de créixer el 0,3% fins al març

L’eurozona surt de la recessió tècnica després de créixer el 0,3% fins al març
1
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

L’economia de la zona euro va aconseguir sortir de la recessió tècnica en el primer trimestre del 2024, després d’anotar un creixement del seu producte interior brut (PIB) del 0,3%. Després d’haver encadenat taxes negatives del -0,1% de variació del PIB en el tercer i quart trimestre del 2023 (cosa que determina una recessió tècnica), l’economia de l’eurozona va emergir a principis d’any amb un repunt trimestral del 0,3%, segons les dades publicades ahir per l’oficina estadística europea Eurostat.

Les dades de l’Eurostat confirmen el que va avançar la mateixa oficina a finals d’abril i situen en el 0,4% la pujada anual del PIB en el primer trimestre (si es compara, no amb el trimestre anterior, sinó amb el mateix període del 2023). La Comissió Europea va publicar ahir les seves previsions econòmiques de la primavera, en les quals manté en el 0,8% la seva previsió de creixement anual per al conjunt de l’eurozona el 2024 i retalla en una dècima, fins al 2,5%, la previsió per al 2025. Des del punt de vista de la Comissió Europea, l’expansió del PIB del 0,3% a l’eurozona entre el gener i el març d’aquest any "marca el final d’un període prolongat d’estancament econòmic que va començar en l’últim trimestre del 2022".

Ocupació i salaris

Notícies relacionades

Brussel·les atribueix la bona dada del primer trimestre a un consum privat recolzat en el creixement de l’ocupació i a la recuperació dels salaris, davant una inversió que "sembla estar suavitzant-se".

En aquesta estadística, les taxes per a la zona euro queden molt per sota de les que la mateixa oficina estadística assigna a Espanya, amb un creixement del 0,7% en taxa trimestral i del 2,4% en anual (enfront del 0,3% i del 0,4% de la zona euro). Junt amb Espanya (0,7%), les economies que més despunten són les de Xipre (1,2%), Irlanda (amb un creixement de l’1,1%), Letònia, Lituània i Hongria (0,8%), i les de Portugal i Eslovàquia (0,7%).