Les llars més joves van perdre el 8% de la seva renda després de la pandèmia

L’EFF és una enquesta bianual que, en l’actual onada, permet extreure algunes conclusions sobre els efectes que la pandèmia del coronavirus, els problemes a les cadenes de subministraments i l’augment extraordinari dels preus de l’energia i les matèries primeres van provocar sobre les economies familiars el 2021 i el 2022. L’enquesta certifica que els xocs econòmics que es van desencadenar a partir de la pandèmia van enfonsar la bretxa en contra de les llars més joves.

Segons l’EFF, la renda bruta de les famílies es va situar el 2021 en una mediana de 32.400 euros. És a dir, el 2021 hi havia el mateix nombre de famílies amb una renda bruta anual (salarial i no salarial, incloent-hi ajudes públiques) inferior a 32.400 euros, que de llars amb una renda bruta superior a aquesta quantitat. La renda mediana del 2021 va representar un augment de l’1,1% respecte a la del 2019 i es va situar pràcticament en els nivells del 2008, previs a l’esclat de la bombolla immobiliària.

Com més estudis, més renda

Per la seva banda, la renda mitjana es va situar el 2022 en 43.100 euros per al conjunt de les llars, el 4,1% més que els 41.400 que llançava l’anterior enquesta. En general, "tant la renda mitjana com la mediana augmenten amb el nivell d’educació, i són substancialment més grans per a aquelles llars el cap de família de les quals té estudis universitaris. Per situació laboral, les llars en les quals el cap de família treballa per compte propi són les que tenen rendes mitjanes més altes", diagnostica l’informe publicat pel Banc d’Espanya. En l’última EFF del Banc d’Espanya s’observen caigudes de renda en aquelles llars amb un cap de família ocupat per compte propi el 2021, o sense estudis universitaris o sense habitatge en propietat.

Per franges d’edat, totes les llars van veure millorar la seva renda el 2021 respecte al 2019, tret d’aquelles amb un cap de família d’edat inferior a 35 anys (la renda mediana de les quals va baixar el 8,2% fins als 29.100 euros) o amb un titular d’entre 35 i 44 anys (aquí la renda mediana va baixar el 4,5%, fins als 35.600 euros a l’any). La renda mediana més alta s’ubica en el col·lectiu d’entre 45 i 54 anys (36.800 euros). Per a la franja entre 55 i 64 anys la renda mediana s’ubica en 36.100 euros i per a la d’entre 65 i 74 anys baixa a 30.400, en la nova onada de l’EFF.

Un 15% per sota del 2008

Així, l’EFF del Banc d’Espanya certifica el progressiu deteriorament econòmic de les llars més joves i, en particular, d’aquelles amb un cap de família de menys de 35 anys. El nou retrocés del 2021 allunya aquestes llars en un 15% de la renda mediana que presentaven el 2008 (en euros actualitzats al 2022), abans de la punxada de la bombolla immobiliària (per al conjunt de les llars, no obstant, la renda mediana del 2021 es va situar exactament en el mateix nivell que el 2008).

Aquestes llars més joves no només van veure caure la seva renda anual (el -8,5% davant el 2019 i el -15% davant el 2008). També es va reduir la seva riquesa neta del 2022 davant el 2020 (-26%), fins a una quantia mediana de 20.000 euros, al mateix temps que el conjunt de les llars aconseguia un augment del 3,7%, fins als 142.700 euros.

Si es compara amb el 2008, la mediana de la riquesa neta (immobles i patrimoni menys hipoteques i altres deutes) de les llars amb un cap de família de menys de 35 anys del 2022 (20.000 euros) representa una espectacular caiguda del 80% respecte a la mediana de 96.000 euros prèvia a l’esclat de la bombolla immobiliària.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

El percentatge dels que tenien un habitatge en propietat va caure en picat, i va passar del 69,3% del 2011 al 31,8% el 2022 (per al total de la població la caiguda d’aquesta ràtio ha sigut de només 10 punts, fins al 72,1%). I tot això, mentre es continuava retardant l’edat d’emancipació respecte dels pares (el 65,9% dels joves espanyols entre 18 i 34 anys residien a la llar familiar el 2022, 13 punts més que el 2008).

"Tot això ens porta a consideracions intergeneracionals que s’haurien de tenir en compte a l’hora de plantejar polítiques públiques", conclou el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán.