L’FMI demana als països grans ajustos per sanejar el deute de la pandèmia
L’organisme apressa els governs a eliminar «de seguida» la política fiscal que apuja la despesa / L’entitat admet que les eleccions dificulten l’objectiu
El Fons Monetari Internacional (FMI) pressiona els països perquè emprenguin ajustos decidits en els seus pressupostos que permetin sanejar els elevats nivells de dèficit i de deute públic heretats de la pandèmia i de la posterior crisi d’inflació. "Molts països necessiten ajustos fiscals més grans que els previstos per salvaguardar la sostenibilitat fiscal i reconstruir les reserves", assenyala l’informe Monitor fiscal, publicat per l’FMI ahir, abans d’admetre que el gran any electoral –amb eleccions generals a 88 països– constitueix "el risc més greu" per a les finances públiques globals.
"Els governs haurien d’eliminar immediatament els llegats de la política fiscal de l’era de la pandèmia, incloses les mesures per compensar els alts preus de l’energia, i aplicar noves reformes per frenar l’augment de la despesa", afirma l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva en el Monitor fiscal publicat en el marc de la reunió de primavera de l’FMI. "També és imperatiu que els augments de la despesa vagin acompanyats d’augments corresponents dels ingressos al llarg del temps", s’afegeix. I, en aquest punt, l’FMI suggereix que "en les economies avançades, centrar-se en els beneficis extraordinaris, com a part del sistema fiscal sobre la renda de les empreses, podria impulsar encara més els ingressos".
Les projeccions que realitza l’FMI no són tranquil·litzadores. En absència dels ajustos requerits, l’FMI preveu que el dèficit públic global (del 5,5% del PIB mundial el 2023), encara es mantindria en un elevat 4,3% del PIB el 2029 (per sobre del 3,6% previ a la pandèmia) i que el deute públic –del 93,2% del PIB el 2023– escalaria fins a fregar el 100% el 2029 (98,8%), impulsat per algunes de les economies més importants, com els EUA, la Xina, Itàlia o el Regne Unit. El 2019, el deute públic mundial se situava en el 84,2% del PIB global.
Un punt per any
En general, per a les economies avançades, l’FMI considera que l’ajust (o reducció) mitjà dels dèficits primaris (sense sumar el pagament d’interessos pel deute públic) necessari per estabilitzar els nivells de deute hauria de ser d’un punt percentual del PIB cada any. No obstant, s’assenyala que els governs haurien de calibrar el ritme de consolidació segons les circumstàncies específiques de cada país, "aconseguint un equilibri entre els riscos fiscals i la fortalesa de la demanda privada, per evitar ajustos pertorbadors".
Per al cas espanyol, l’FMI preveu que el dèficit públic anotat el 2023 (3,6% del PIB) pot baixar el 3,1% el 2024 i es mantindrà en aquest entorn fins al 2029 (3%). Quant al deute públic espanyol –que va tancar el 2023 en un nivell del 107,5% del PIB–, encara es mantindria en el 104,2% del PIB el 2029. No en va, en el seu recent informe sobre l’economia espanyola, publicat aquest abril, l’FMI recomana a Espanya un ajust pressupostari de tres punts percentuals del PIB entre el 2024 i el 2028, a raó d’"un ajust fiscal anual mitjà d’al voltant de 0,6 punts percentuals".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.