Economia acota la capacitat del Defensor del Client Financer

El nou projecte de llei per crear l’Autoritat de Defensa del Client Financer va començar la seva tramitació parlamentària la setmana passada i, si bé el text és molt similar al que va decaure al maig per la convocatòria de les eleccions generals, inclou algunes novetats. El Ministeri d’Economia, així, ha acotat la capacitat de la nova institució per dictaminar sobre clàusules abusives als contractes, un aspecte que havia provocat els recels de la banca. Així mateix, l’organisme no podrà finalment obligar les entitats a rescabalar amb la quantitat d’entre 100 i 2.000 euros els clients que presentin reclamacions sense contingut econòmic (com, per exemple, per la denegació dels avantatges del Codi de Bones Pràctiques per a les hipoteques).

Des del seu primer disseny el 2022, el Govern central té previst que la nova autoritat pugui pronunciar-se sobre reclamacions que tinguin a veure amb clàusules abusives, sempre que l’abusivitat d’aquestes clàusules hagués sigut declarada prèviament pel Tribunal Suprem, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea o per una sentència ferma que estigui inscrita al Registre de Condicions Generals de la Contractació.

Instàncies judicials

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

És a dir, la institució no podrà declarar per si mateixa una clàusula com a abusiva, però sí determinar que un contracte inclou una clàusula declarada abusiva en aquestes tres instàncies judicials. Es tracta d’un tema rellevant, tal com demostren en els últims anys les sentències sobre les clàusules terra i les despeses de formalització de les hipoteques.

Des del primer moment, la banca estava preocupada per com l’Executiu central havia redactat el projecte de llei. Així, el Ministeri d’Economia va estipular que l’autoritat podrà pronunciar-se quan una clàusula o una altra d’idèntica significació" siguin declarades nul·les per abusives pel Tribunal Suprem. Aquest concepte d’"idèntica significació" deixava un marge d’ambigüitat, segons el parer del sector, que podria provocar que tribunals inferiors al Suprem comencessin a declarar com a abusives clàusules que l’alt tribunal no hagués considerat com a tals.