La sequera preocupa als economistes catalans més que el dèficit fiscal

Fa uns anys va ser el coronavirus, després va esclatar la guerra a Ucraïna, una inflació desfermada i ara li ha recollit el testimoni la sequera. I és que l’escassetat d’aigua ja ha avançat totes les anteriors i velles conegudes com el dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya com la principal preocupació entre els economistes catalans. Així ho constata l’última enquesta presentada dimecres pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, segons la qual 6 de cada 10 col·legiats adverteixen que la sequera tindrà un impacte molt significatiu sobre l’evolució de l’economia catalana.

Sense caure ni de bon tros en l’alarmisme, però amb més precaució que durant els mesos anteriors, el diagnòstic que fan els economistes catalans de l’actual conjuntura ha empitjorat lleugerament respecte a la tardor. Per primera vegada des del desembre del 2022, la nota dels enquestats és inferior que en l’enquesta precedent. Els economistes catalans mantenen l’aprovat, amb un 5,3 sobre 10, però li resten una dècima. La situació, malgrat ser una mica menys encoratjadora, no és ni de bon tros crítica. Per posar una referència, en els pitjors moments de la crisi del maó o durant la de la covid la nota va baixar fins a prop d’un 3.

L’evolució de les expectatives durant el 2024 dependrà, en gran manera, del que caigui del cel. I és que només el 2,3% dels economistes consultats consideren que no tindrà pràcticament impacte sobre l’evolució de l’economia catalana. Els principals temors són que la falta d’aigua i les consegüents restriccions accentuaran les tensions en el sector agroalimentari i iniciaran un conflicte entre els sectors econòmics per l’ús de l’aigua. En aquest sentit, els economistes recolzen prioritzar les restriccions en usos recreatius, l’ompliment de piscines i el reg de jardins; per davant de capar l’ús per a la producció industrial.

L’enquesta, feta abans de conèixer l’avanç electoral, ja reflectia una creixent preocupació per la inestabilitat política. En aquest sentit, el Col·legi reclama consensos als partits polítics per prioritzar un Govern estable.

Nivells d’inflació

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

"Esperem que uns tipus d’interès més favorables puguin reactivar la inversió, clau per a la indústria", afirma el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy. Els nivells d’inflació que esperen per a aquest any són del 3%, lleugerament inferiors al repunt del 3,2% que va confirmar dimecres l’INE. En aquest sentit, la inflació ha baixat diverses posicions en la llista de preocupacions dels economistes, malgrat l’hegemonia que ostentava fa tan sols uns mesos. "És evident que està molt més controlada que fa un any", declara el degà.

Puig de Travy aplaudeix les últimes dades del PIB, que confirmen que l’economia espanyola va créixer cinc vegades més que la mitjana europea. "Les previsions a l’inici de l’any estaven en l’1%, després l’economia espanyola va viure una reactivació i Europa es va quedar igual. Aquesta tendència s’està mantenint i podem dir que l’economia va bé", afirma.