Les llars van pagar 10.000 milions més en interessos als bancs

El poc augment de la remuneració per dipòsits va apujar en només 1.900 milions el que van cobrar les famílies

Les llars van pagar 10.000 milions més en interessos als bancs

pablo allendesalazar

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La desigual translació de l’alça dels tipus d’interès als productes bancaris va provocar una factura multimilionària a les butxaques de les famílies espanyoles durant el 2023. Els crèdits es van encarir de forma vertiginosa al reflectir l’increment dels tipus oficials amb què el Banc Central Europeu (BCE) va mirar de reduir la inflació. Paral·lelament, les entitats van retardar el pagament més gran pels dipòsits perquè els seus comptes es beneficiessin el màxim possible dels ingressos més grans pels préstecs. Així, les famílies van pagar 28.102 milions d’euros en interessos durant l’any passat, 10.041 milions més que el 2022, i això malgrat que el volum de crèdits vius va baixar un 2,4%. En canvi, van cobrar 2.147 milions en interessos pels seus dipòsits i comptes remunerats, només 1.917 milions més que a l’exercici precedent.

Dades del Banc d’Espanya

En conseqüència, la diferència entre els interessos pagats i cobrats pels particulars es va incrementar l’any passat fins als 25.955 milions d’euros, un 45% i 8.124 milions més que els 17.831 milions del 2022, segons estimacions elaborades per aquest diari a partir de la informació pública del Banc d’Espanya. Per posar-ho en perspectiva, el 2021 –l’any previ que el BCE comencés a endurir la política monetària per embridar la brutal escalada dels preus–, les llars van pagar 16.234 milions en interessos i van rebre tot just 169 milions, amb una diferència de 16.065 milions d’euros.

La dispar evolució del tipus aplicat al crèdit i els dipòsits ajuda a explicar que el benefici dels bancs pel seu negoci a Espanya s’incrementés fins als 18.193 milions d’euros entre el gener i el setembre de l’any passat, 3.507 milions i un 24% més que en el mateix període d’exercici precedent i pràcticament el mateix que van obtenir en tot el 2022 (19.430 milions, el més gran en 15 anys). També va ser clau en el fet que les sis entitats més grans del país (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja) guanyessin 25.931,5 milions en tot el 2023, un 24% més, pel seu negoci espanyol i internacional. Entre el gener i el setembre, la rendibilitat sobre el capital del sector va millorar del 10% al 12,29%, un nivell qualificat com a "raonable" per les entitats i "en línia" amb el que li exigeixen els inversors.

Les dades són un reflex de l’estratègia de la banca dels últims dos anys. D’una banda, l’enduriment de la política monetària del BCE ha provocat que les quotes dels crèdits a interès variable ja concedits pugin segons està recollit als contractes, així com que el preu dels nous préstecs també s’incrementi com a reflex de l’alça dels tipus de referència. En canvi, el sector ha alentit l’increment de la remuneració dels dipòsits, aprofitant la seva àmplia posició de liquiditat i la menor demanda de crèdit. De fet, el Banc d’Espanya fa diversos trimestres que constata que la remuneració de l’estalvi ha pujat notablement menys que en altres èpoques d’alça dels tipus oficials del BCE i també menys que en la zona euro.

Segons un informe recent de la institució, l’interès mitjà els nous dipòsits a termini a Espanya es va elevar en 2,5 punts percentuals entre el desembre del 2021 i el novembre passat, davant els 3,8 punts en què haurien pujat si s’hagués repetit el que va passar entre el gener del 2003 i l’agost del 2007. A la zona euro, l’increment va ser de 3,1 punts, davant els 4,1 punts de l’episodi precedent, amb el qual van augmentar més i es van quedar més a prop. En canvi, l’augment del tipus de les noves hipoteques a Espanya va ser només lleugerament inferior al de la unió monetària (2,4 punts davant 2,7), si bé es va quedar més lluny del que s’hagués desprès de repetir l’experiència anterior (4,1 i 2,8 punts, respectivament).

Factura mensual

Notícies relacionades

La conseqüència de tot això és que la factura mensual en interessos pagats per les llars s’ha disparat en 1.252 milions d’euros, des dels 1.343 milions que les famílies van abonar pels seus crèdits el desembre del 2021 fins als 2.595 milions del gener passat, últim mes amb dades disponibles. Per contra, els interessos mensuals que cobren pels dipòsits i els comptes amb prou feines han augmentat en 315 milions, de 14 a 329 milions. Això implica que el marge mensual per a les entitats ha millorat en 936 milions i un 70%, fins als 2.265 milions. Això sí, després de marcar un màxim de 2.344 milions al novembre, fa dos mesos que disminueix suaument, anticipant-se a la retallada dels tipus d’interès del BCE que el mercat preveu per a mitjans d’any.

Els tipus, així, estan en ple procés de canvi de tendència. En absència de sorpreses negatives, l’organisme central ha donat ja senyals que començarà a abaratir el preu del diner gradualment a partir del mes de juny.