Els impagaments dels crèdits covid amb aval de l’ICO pugen a un contingut 2,3%

Aquests impagaments han portat l’Estat a abonar a la banca 701 milions d’euros (180 milions i un 34,5% més que a l’abril), en virtut de les garanties que va concedir per aconseguir que el finançament continués arribant a l’economia en les primeres fases del coronavirus. L’Estat, així, es va comprometre a assumir el 80% de les pèrdues que causessin als bancs els crèdits morosos a autònoms i pimes i entre el 60% i el 70% en els préstecs impagats a empreses de més mida. La quantitat desemborsada és encara baixa perquè la morositat està sent continguda, i també perquè l’ICO va abonant a les entitats la suma avalada de les quotes impagades, no de tot el capital pendent del crèdit, davant la possibilitat que el client torni a ser capaç de fer front a les quotes.

Paral·lelament, les entitats han abonat a l’ICO 1.925,79 milions com a remuneració per haver rebut els avals (204,5 milions i un 12% més que a l’abril). El saldo, per tant, continua sent positiu per a l’Estat, si bé en algun moment és probable que es doni la volta atès l’import dels crèdits en impagament, que a més és esperable que vagi creixent a mesura que els clients en situació més delicada tinguin més problemes per afrontar les quotes. A més, el saldo de crèdits avalats sobre el qual les entitats paguen la comissió a l’Estat es va reduint a mesura que els clients van amortitzant els préstecs.

El nombre d’operacions moroses ascendeix a 55.439 (davant les 48.034 d’abril), concedides a 38.781 autònoms, pimes i empreses (34.135 a l’anterior informe). Aquests crèdits impagats es comparen amb els 1.192.484 que es van concedir, amb 674.922 beneficiaris que van rebre 140.737 milions d’euros (d’aquests, uns 107.000 milions avalats). Que les operacions impagades (4,6% del total) siguin més grans que l’import en mora (2,3%) implica que els clients que van demanar quantitats més petites –normalment autònoms i pimes– estan tenint més problemes per fer front a les quotes.

Autònoms i pimes

Així, la morositat és més elevada a les micropimes, autònoms i pimes (2,89%) que a les empreses de més mida (0,8%). La taxa total d’impagaments se situa en el 2,3% perquè la immensa majoria de les operacions (el 98% del total) es van concedir a treballadors per compte propi i petites i mitjanes empreses. En qualsevol cas, es tracta en els dos segments de dades baixes tant respecte al que era esperable fa quatre anys com a les dades històriques de morositat. El juny del 2022 va vèncer el període de carència de la majoria d’operacions que es van beneficiar de la moratòria en el pagament del principal, però no s’ha produït un increment notable de la morositat.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Per sectors, és cridaner que el de turisme, oci i cultura presenti una taxa d’impagaments inferior a la mitjana (1,98%), malgrat haver sigut un dels més afectats pel confinament. La forta recuperació de la seva activitat després de la reobertura de l’economia posterior a la pandèmia li ha permès aconseguir una situació financera molt més sòlida del que hauria sigut previsible la primavera del 2020, una cosa que en una mesura o una altra és extensible a la resta de sectors. Per comunitats autònomes, entre les que presenten taxes més baixes hi ha Navarra, La Rioja i les Balears (amb impagaments d’entorn de l’1%), mentre que les més poblades (Andalusia, Catalunya i Madrid) es troben entorn de la mitjana. En canvi, la Comunitat Valenciana i Extremadura presenten taxes que ronden el 3,4%.

Les xifres de l’informe de l’ICO, que lògicament aniran creixent en els pròxims trimestres, són diferents de les que està donant el Banc d’Espanya (8,3% de dubtositat a juny del 2023, davant una taxa de dubtositat empresarial general del 4%) a causa de diferències en la metodologia de càlcul. L’ICO pren com a referència la quantitat màxima de crèdit atorgat perquè estima que ofereix la imatge més realista.