Telefónica aviva el seu futur enmig del centenari

"Hi ha més fibra òptica a la ciutat de Girona que a Manchester City". Ángel Vilá, conseller delegat de Telefónica, va aprofitar l’escenari i l’audiència per treure pit. Les referències futbolístiques (el City és el principal accionista del club de futbol català que ocupa la segona posició a la Lliga) no van passar desapercebudes. Era el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Telefónica celebrava el primer acte del seu aniversari. A l’escenari, el pianista del moment: Lang Lang. Minuts abans que s’aixequés el teló, José María Álvarez- Pallete, president de l’operadora, mostrava la seva emoció i nerviosisme a l’espera que tot sortís rodat.

Han passat cent anys –va ser durant la dictadura (per a d’altres "dictatova") de Miguel Primo de Rivera– des de la fundació de l’empresa de bandera de telecomunicacions espanyola. De ser la gran companyia de propietat estatal que va obrir la porta a accionistes minoritaris, va passar a convertir-se en el primer grup privatitzat d’Espanya i va arribar a valer 100.000 milions d’euros a la borsa. Avui, valorada en 22.000 milions, espera que l’Estat compri un 10% del seu capital. ¿Com? A través d’un fons de nova creació amb 20.000 milions en cartera: Societat Estatal de Transformació Tecnològica (SETT), apadrinat pel ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá. Amb aquest percentatge, l’Estat espanyol tindrà un 0,1% més del capital de l’operadora que STC, el líder saudita de telecomunicacions, controlat per la dictadura àrab, que aspira a tenir el 9,9% de Telefónica.

Com a president de la GSMA, organitzador de la fira del Mobile World Congress, Pallete coneix els racons i dilemes d’un negoci que busca el seu horitzó en un univers ple de competidors. Telefónica va perdre 892 milions el 2023 després d’obtenir 40.652 milions en vendes. Les pèrdues es deuen a les provisions derivades de l’ero presentat a Espanya i pel deteriorament del fons de comerç de la seva filial britànica.

Un informe de PwC augura les dificultats que continuaran patint les teleoperadores per generar rendibilitats del seu negoci tradicional. Mentre el consum de dades es triplicarà de 3,4 milions de petabytes (unitat d’emmagatzematge d’informació) a 9,7 milions el 2027 gràcies al trànsit de vídeo, l’augment de la facturació serà del 4% anual fins a fregar els 900.000 milions el 2027.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

¿És la solució que hi hagi fusions transfrontereres a Europa que redueixin l’atomització del sector? Per ara, la Comissió Europea acaba de donar el vistiplau a la fusió d’Orange España, filial de la multinacional francesa, i Más Móvil, que donarà lloc a la primera operadora espanyola per davant de Telefónica. Aquesta ja ha manifestat la seva intenció de no quedar-se quieta en un escenari de creixement per part de Digi, controlada per l’empresari romanès Zoltan Teszari, i la incògnita al voltant de la futura estratègia de Vodafone a Espanya, adquirida pel fons britànic Zegona.

Amb la fibra òptica no n’hi ha prou. De teleoperadora a generadora de continguts digitals. Aquesta és una de les línies estratègiques de Telefónica després de cent anys de vida en un sector en què guanyen els fabricants de terminals mòbils (Apple ha destronat Samsung), les xarxes socials i els venedors d’aplicacions.