El Govern central inicia els tràmits per crear el nou regulador de l’energia

La Comissió Nacional de l’Energia va existir fins al 2013, moment en què el PP va decidir unir la CNE i altres reguladors especialitzats –la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), el Comitè de Regulació Ferroviària o la Comissió Nacional del Sector Postal– i la Comissió Nacional de la Competència (CNC) per crear un superregulador amb l’argument de guanyar eficiència i poder tractar de tu a tu amb les companyies que ha de supervisar. Des d’aleshores i malgrat haver complert l’any passat només una dècada, la CNMC ha sigut objecte de debat de diferents governs sobre la seva segregació. L’última vegada, el 2017, quan va formar part d’un pacte entre Ciutadans i el Partit Popular, que llavors dirigia Mariano Rajoy, però que finalment no va arribar a terme.

Escissió de la pota energètica

Ara, el Govern de Pedro Sánchez aposta per l’escissió de la pota energètica, després d’acordar-ho així en el pacte d’investidura amb Sumar, i ho justifica perquè aquesta matèria requereix una regulació i una supervisió molt més especialitzada que la que pot dedicar la CNMC. El nou regulador serà un organisme independent adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica –la CNMC està associada al Ministeri d’Economia– que tindrà per objectiu seguir el funcionament dels mercats energètics "per garantir preus competitius als consumidors i senyals clars per a la inversió"; funcions consultives "d’assessorament i resolució de conflictes", així com funcions d’inspecció, com per exemple "vetllar per la resolució de les queixes dels consumidors", com fins ara.

També tindrà noves competències. Entre elles, la inclusió de la descarbonització de l’economia en la presa de decisions regulatòries. Per exemple, a l’hora d’establir la retribució a les xarxes elèctriques la nova CNE podrà incloure incentius a les distribuïdores que tramitin ràpid els expedients a nous punts de recàrrega o sistemes d’autoconsum i penalitzar els que mantinguin terminis dilatats. I atesa la irrupció de noves tecnologies, també adquireix competències en nous vectors energètics com els gasos renovables o l’hidrogen, que fins ara estaven en uns llimbs. Al no haver-hi encara una regulació ad-hoc, la CNMC no tenia competències sobre aquests vectors, més enllà de poder donar la seva opinió com a regulador en matèria gasista.

Set membres

La CNE exercirà les seves funcions a través de dues figures principals, el consell i el president, i comptarà amb set membres, el president, el vicepresident i cinc consellers –igual que la CNMC actual– amb un mandat de sis anys sense possibilitat de reelecció i que hauran d’acreditar cinc anys d’experiència en aquest àmbit. L’elecció d’aquests representants haurà de passar per la Comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats, que tindrà capacitat de veto.

El nou organisme comptarà amb direccions: la d’electricitat, la d’hidrocarburs i nous combustibles i la d’inspecció, de nou encuny, per reforçar la seva tasca supervisora. El Govern aprovarà mitjançant reial decret l’estatut orgànic de la CNE, que definirà les funcions i estructura interna de la Secretaria del Consell, les direccions i altres àrees de responsabilitat.

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell, més enllà d’una fusió

VidaCaixa crea una comissió d’experts per al negoci de la gent gran

L’avantprojecte es publicarà en audiència pública a la pàgina web del Ministeri per a la Transició Ecològica, per recollir tots els comentaris pertinents i iniciar "al més aviat possible" la tramitació parlamentària per la via d’urgència. L’objectiu és tenir aprovada i "publicada en el BOE" la nova llei "abans de final d’any". A partir d’aquell moment, la nova entitat ha de constituir-se i estar plenament operativa en un termini de quatre mesos.

No és descartable que en la seva tramitació parlamentària els partits polítics proposin una divisió més gran del denominat superregulador i la tornada a nous reguladors sectorials. En la primera Comissió de Transformació Digital en la qual va participar el ministre José Luis Escrivá va deixar "oberta" la porta a estudiar la proposta de la diputada de Junts Pilar Calvo, que va deixar caure la possibilitat d’incloure l’àmbit de les telecomunicacions i el sector audiovisual en l’escissió davant el "desbordament" de la CNMC.