A la llum de la supercomputació

A la llum de la supercomputació

Carles Planas Bou

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Barcelona acull un dels supercomputadors més potents del món. Es tracta del MareNostrum 5, un prodigi tecnològic que, segons va celebrar Pedro Sánchez, "permetrà convertir Catalunya en la capital científica d’Europa". Aquest ambiciós projecte, impulsat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), té com a missió donar resposta a grans preguntes de la humanitat, des d’anticipar el canvi climàtic fins a curar malalties com el càncer.

Ni aquesta fita, ni la supercomputació a Espanya s’entenen sense la figura de Mateo Valero. El 1974, aquest enginyer de telecomunicacions originari d’Alfamén (Aragó) es va mudar a Barcelona. "Jo el que volia era fer matemàtiques", explica en una conversa amb EL PERIÓDICO. A la capital catalana va aconseguir convertir-se en el primer catedràtic d’arquitectura computacional, liderant el departament acabat de crear a la Facultat d’Informàtica per ensenyar a construir ordinadors. Una dècada després, va convèncer el llavors ministre d’Indústria, Joan Majó, perquè l’Estat invertís 10 milions de pessetes per comprar un computador molt potent per a l’època i a crear un centre d’investigació a la ciutat comtal.

El treball de 40 anys

"Espanya no ha sigut mai un país que estimi la ciència, així que entrar a la Unió Europea va ser fonamental perquè ens va permetre accedir a recursos, col·laborar amb els grans i fer un salt", recorda. Durant anys, Valero va bastir ponts amb investigadors, va cooperar amb empreses com IBM, va recaptar més diners i va impulsar la formació d’experts. Sempre amb el suport del Govern d’Espanya, de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 2005 van inaugurar oficialment el BSC. "És la conseqüència de gairebé 40 anys de treball en equip en els que mai he vist una discussió", explica.

Des d’aleshores, el BSC ha allotjat superordinadors cada vegada més ràpids, potents i amb més memòria. Columnes de processadors de llums parpellejants que fan operacions a un ritme impensable per als humans. L’últim és el MareNostrum 5 i és capaç de processar fins a 314.000 bilions de càlculs per segon. En una hora aconsegueix resoldre el que a un ordinador portàtil li costaria 46 anys. "La potència de càlcul ha permès que la intel·ligència artificial surti de l’armari i comenci a fer coses que són incomprensibles fins i tot per als que ens dediquem a això", assenyala.

Notícies relacionades

La hipervelocitat i l’anàlisi massiva de dades obre la porta que els investigadors puguin veure allò que fins ara s’ha mantingut invisible. La màquina, segons Valero, actua tant com un microscopi com un telescopi. Així, el MareNostrum permet crear rèpliques de la Terra per anticipar-se al canvi climàtic, però també descobrir com funciona el genoma humà. "Al costat de la teoria i els laboratoris, la supercomputació és el pilar de l’avenç de ciència i l’enginyeria. Sense ella és cega". En comparació, veu ChatGPT com un "nyap".

Els càlculs fets per la infraestructura informàtica del BSC permeten als investigadors monitoritzar el clima o combatre la contaminació de l’aire en zones urbanes com Barcelona. Aquests pronòstics són possibles gràcies al fet que la xarxa "va aprenent a mesura que li poses més i millors dades". Perquè els resultats siguin bons és essencial que aquestes dades no portin biaixos, però fins i tot així la màquina opera com una caixa negra que impossibilita saber com ha arribat a aquesta conclusió. Per això, Valero insisteix que la part ètica de l’IA "és tan o més important que la part tècnica". Una de les missions més ambicioses del BSC és dissenyar i fabricar a casa microxips d’altes prestacions, una fita que ajudaria a garantir la tan anhelada sobirania tecnològica de la UE.