"Amb més desigualtat, la democràcia és una bomba de rellotgeria"

«Les empreses tecnològiques innoven, però ho fan per mantenir el seu domini»

"Amb més desigualtat, la democràcia és una bomba de rellotgeria"

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El valor d’Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla ja representa el 29% del total de l’S&P 500, l’índex borsari que reuneix les empreses més grans dels EUA. ¿Som davant una concentració de poder sense precedents?

Sí, i és bastant preocupant. A més d’aquestes dades, aquestes set empreses sostenen soles gran part del creixement de la borsa nord-americana.

Al seu llibre La paradoja del beneficio destaca que les empreses superexitoses no ho són perquè impulsin l’economia, sinó perquè no tenen competència.

Les empreses tecnològiques sí que contribueixen al creixement de l’economia, però operen com a monopolis, és per això que el seu valor de mercat és tan elevat. És cert que han millorat la nostra vida de manera inimaginable fa 20 anys, però utilitzen el seu poder per restringir l’accés dels competidors al mercat. Això fa que ens cobrin preus més alts del que farien en un mercat competitiu i que es limiti la innovació, el motor de la qual prové de les petites companyies. Quan parlo de la paradoxa del benefici em refereixo al fet que aquestes empreses són bones i dolentes per al mercat.

Moltes big tech maten la innovació de la competència al copiar-la o comprar-la, però utilitzen aquest terme per oposar-se a la regulació.

Les grans empreses innoven, però ho fan per mantenir la seva posició de domini. No els interessen grans canvis. El que han aconseguit és increïble, però això no significa que tinguin dret a fer anar malament el funcionament del mercat. No està clar que la regulació funcioni i la principal incertesa ve dels molts diners que aquestes companyies estan disposades a gastar per mantenir el control.

La UE ha impulsat la pionera llei de mercats digitals per evitar les pràctiques monopolístiques de la indústria tecnològica. ¿Com la valora?

El mercat digital és un monopoli natural, igual que ho era el mercat de l’energia. No obstant, regular-lo és més complicat perquè el seu producte no és homogeni. Google no és el mateix que Apple. La llei europea és molt ambiciosa i a partir de març veurem canvis, com que puguin enviar un missatge de WhatsApp a Telegram. Com a usuaris no veiem el cost que estem pagant pel fet que això no existeixi fins ara, però té un impacte en l’ecosistema. L’usuari tampoc veu que l’aviació o els medicaments estan regulats, però que ho estiguin el beneficia. Que puguis trucar des d’un mòbil de Movistar a un altre de Vodafone significa que hi ha competència.

¿Quines conseqüències té aquesta concentració de poder en el mercat laboral?

Hi ha moltes qüestions que ens afecten i que no pensem que deriven de la posició monopolística de les tecnològiques, però també de grans empreses d’altres sectors com Inditex. D’una banda, l’estancament dels salaris, que tota la gent del carrer ha percebut. Però també d’altres, com que els petits empresaris estan patint molt perquè no tenen oportunitat de prosperar. És impossible competir amb algú com Amazon, que se serveix de les dades de les pimes per vèncer-les. Els monopolis generen una desigualtat econòmica que és el caldo de cultiu de la polarització. Hi ha gent que en termes reals cobra menys que els seus avis. Això contribueix al malestar de la gent. La democràcia funciona millor quan hi ha menys desigualtat. Si no, és una bomba de rellotgeria.

¿Què ofereix la IA a l’entorn laboral?

La diferència salarial entre els que tenen educació universitària i els que no no va augmentar gaire entre els 80 i el 2020. Ara està rebaixant-se una mica i potser és a causa de la IA. No obstant, la desigualtat és cada vegada més gran i crec que la IA augmentarà encara més aquesta distància entre treballadors.

Els països parlen molt d’impulsar start-ups, però ¿quin sentit té si hauran de competir en un mercat controlat per gegants en el qual no hi ha oportunitat real de prosperar?

No té sentit invertir tants diners en una cosa que ja per endavant no pot funcionar. Aquest problema es dona a tot arreu. Fins i tot a Califòrnia, el bressol de les start-ups, el nombre d’aquest tipus d’empreses està caient. Impulsar les starts-ups passa per una política de competència que faci fluir els negocis i redueixi la bretxa entre la productivitat i els salaris. La política de competència pot resoldre molts problemes socials, com la desigualtat. La falta de competència és un problema global i totes les polítiques que tenim són més locals. Des de la regulació europea no podem canviar el món i, de fet, pot perjudicar-nos de cara a Amèrica i Àsia.

Notícies relacionades

Assegura al seu llibre que la redistribució només arribarà amb més competència i globalització. No obstant, el lliure mercat ha encoratjat el fet que grans empreses deslocalitzin la seva producció en països on els salaris són més baixos, cosa que ha perjudicat els treballadors nacionals.

Crec que la globalització i la deslocalització són fenòmens que ja no podem frenar. No obstant, alhora ho hem de supervisar amb una política de competència global.