CaixaBank, a la fi del món

A la fi del món. Allà, o gairebé, és on s’ha desplaçat CaixaBank per a la seva campanya del 2024 en què vol, en comptes de promoure productes i serveis financers, ressaltar la seva dimensió social. El banc compta amb la Fundació La Caixa com a primer accionista, amb un pressupost per a obra social que aquest any arribarà al rècord dels 600 milions d’euros i que es nodreix dels dividends de les participacions empresarials amb què compta a través de Criteria. El segon accionista és l’Estat, després de l’absorció de Bankia.

Per potenciar la seva imatge social, que ja va iniciar el 2022 amb el canvi de lema, el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri s’ha traslladat a l’illa de Tristan de Cunha, la més remota del món, a l’Atlàntic Sud, lluny de tot arreu. L’objectiu és destacar que «tot és possible quan tens algú a prop: al lloc més remot del món i també aquí (a Espanya)», segons fonts de l’entitat.

Rècord de beneficis

CaixaBank, per difondre el que fa amb una bona part dels seus beneficis en un any que ha sigut històric per al sector bancari per les pujades dels tipus d’interès, vol «reforçar la visibilitat de la seva contribució al desenvolupament econòmic i social dels territoris on opera a través de l’exercici de la seva activitat».

Dissenyada com una sèrie sota el títol L’illa, en aquesta campanya el banc promou els aspectes que descriu com la seva contribució social i que són un dels estendards diferencials que brandeix el president de la Fundació i de Criteria, Isidre Fainé: iniciatives a favor del col·lectiu sènior; la proximitat a través de la xarxa d’oficines més extensa d’Espanya i la proposta de valor d’AgroBank per a l’àmbit rural; així com el finançament a emprenedors a través de MicroBank; la tasca en favor de la formació professional, i les activitats d’acció social com el programa de voluntariat.

L’escenari triat, l’illa de Tristan de Cunha, és de jurisdicció britànica. Està considerada com l’illa més allunyada de qualsevol altre punt habitat al món. El més pròxim, ubicat a l’illa de Santa Elena, de la qual Tristan de Cunha depèn administrativament, se situa 2.173 quilòmetres al nord. També es troba a 2.816 quilòmetres de l’Àfrica i a 3.360 quilòmetres de Sud-amèrica.

L’equip de rodatge va partir des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i un viatge que, en condicions normals té una durada de set o vuit dies, es va allargar fins a 15 dies per la situació del mar. A l’illa viuen unes 260 persones, algunes de les quals no han sortit mai d’allà. Només tenen una botiga: el súper, i els productes bàsics venen des de Sud-àfrica. La principal activitat econòmica és la pesca de llagosta. La televisió va arribar per primera vegada l’any 2000.

I és aquest viatge a aquest lloc remot el que, per contra, l’entitat fa servir per remarcar el concepte de «proximitat». En realitat, afegeixen, el que passa a Tristan de Cunha (que a la campanya es denomina amb el terme «Allà») i el que passa a Espanya («Aquí», en la terminologia de la campanya), malgrat la distància, «no és tan diferent». En les diferents peces audiovisuals de la campanya, els 260 habitants de Tristan de Cunha expliquen com han posat en marxa els seus projectes i quin tipus d’ajudes han necessitat. El banc fa servir a tot això per remarcar el sentit de comunitat, amb el suport de «facilitadors com CaixaBank», cosa que fa possible portar a terme els projectes personals i col·lectius, una cosa que passa tant a l’illa més remota del món com en qualsevol lloc d’Espanya.

Notícies relacionades

PERFIL | Rafael Jiménez Hoyos, el conseller delegat de Level que pilota els seus propis avions

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

Dues onades

La difusió de L’illa es realitzarà, amb peces adaptades a cada format, televisió, ràdio, premsa, mitjans digitals, xarxes socials, cines i línies de metro de Barcelona i Madrid. La campanya, dissenyada per Dentsu, part d’una peça principal, que presenta el viatge per primera vegada a l’illa Tristan de Cunha i desenvolupa el concepte de «proximitat». En aquesta primera onada de la campanya, hi haurà tres peces dedicades als principals focus socials: territorialitat, emprenedoria i formació professional. Després, a mitjans d’any, en una segona onada, s’abordaran els altres dos: el compromís amb el col·lectiu sènior i el voluntariat corporatiu.