Subvencions ‘digitals’

Les subvencions són un material sensible. Per tractar-se d’uns diners que són de tots, la concessió d’aquestes ajudes a entitats i organitzacions ha d’estar subjecta a grans controls. Cal evitar que siguin digitals, és a dir, a dit. Per això la recent sentència del Tribunal Suprem en què s’anul·la la concessió directa de 30,6 milions a CEOE, Cepyme i UGT, per a la digitalització del sector productiu, dins del pla de recuperació finançat per la Unió Europea (UE), adquireix gran rellevància.

El Govern ja va atorgar un suport similar a les mateixes organitzacions per la via directa el 2020, però va ser en ple esclat de la pandèmia. Llavors, l’alt tribunal va rebutjar la impugnació considerant que la covid i les restriccions que comportava justificaven que la mesura s’apliqués d’aquesta manera de manera extraordinària.

Però aquesta vegada la decisió considera que ja el 2022 no es justifica recórrer al mateix mètode "en un moment en què ja es dona un desenvolupament ordinari de les activitats ciutadanes". En definitiva, el que ve a dir la sentència és que s’hauria d’haver obert una convocatòria pública, que complís la llei general de subvencions.

Notícies relacionades

Dotze paraules que donen oxigen al banc

La Cambra estudiarà com impacta Amazon en els drets laborals

No és estrany que Conpymes, l’organització que va recórrer la concessió directa de l’ajuda, hagi rebut la notícia amb satisfacció. Aquesta organització, promoguda per la catalana Pimec com a contrapoder de la Cepyme de la CEOE per defensar els interessos de les pimes, manté una intensa pugna per aconseguir la mateixa representativitat que la resta d’interlocutors socials. És a dir, persegueix ser a les mateixes taules i fòrums que la CEOE, la UGT i CCOO.

La decisió del Suprem, segons el parer d’aquesta patronal, ve a reconèixer tàcitament el rol d’aquesta organització, però a més destaca que, "encara que pugui ser notori que les dues organitzacions empresarials i l’organització sindical beneficiàries de la subvenció (CEOE, Cepyme i UGT) són representatives constituint interlocutors socials, també ho és que no són les úniques, de manera que l’atribució de "posició única" manca de justificació.