El 55% dels treballadors del sector privat es reduiran la jornada aquest any

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, arrencarà demà amb els agents socials les negociacions per concretar com es portarà a terme aquesta reducció de les actuals 40 hores a les 38,5. Dilluns va comparèixer al Congrés dels Diputats i va dirigir un missatge als empresaris, reticents, i fins i tot contraris, a abordar aquesta modificació: "M’agradaria arribar a un acord, [...] però, si no pot ser tripartit, serà bipartit".

Impacte gradual

El Govern central es manifesta públicament decidit a emprendre per llei aquesta reducció, que tindrà un impacte gradual entre els assalariats del sector privat. I és que els canvis previstos per a aquest any afectaran menys de la meitat dels ocupats coberts per la negociació col·lectiva. Per la seva banda, en el sector públic la jornada de 37,5 hores setmanals ja és actualment la norma i, a diferents velocitats, l’Administració avança cap a les 35 hores setmanals.

Segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball, el 2023 una mica més de la meitat dels assalariats tenien estipulat en el seu conveni col·lectiu una jornada de més de 1.759 hores a l’any, que distribuïdes setmanalment superen les 38,5 hores setmanals. És aquest col·lectiu i els empleats no coberts per cap conveni i referenciats directament per l’Estatut dels Treballadors els que més haurien de notar la reducció.

Segons CCOO, els treballadors d’empreses del camp, l’hostaleria i el comerç seran els més beneficiats per aquesta modificació. Si bé les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) també inclouen rams com la indústria manufacturera, les activitats científiques i la construcció. No obstant, molts d’aquests ocupats legalment ja tenen reconegudes menys hores a la setmana, però la seva jornada efectiva acaba superant-les.

Atesa aquesta bretxa que en ocasions es produeix entre el que està legalment estipulat i els horaris que s’acaben realitzant en les empreses, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, va manifestar la importància d’implicar i sumar la patronal a l’acord per concretar la reducció a les 38,5 hores (i després a les 37,5 hores). Ja que, amb la seva complicitat, des de la central entenen que el compliment serà més fàcil, i les necessitats d’intervenció per part de la Inspecció de Treball davant hipotètics fraus, més baixes.

Complicitat que es presumirà més necessària encara el 2025, quan el Govern central s’ha compromès a rebaixar la jornada laboral màxima a la setmana a les 37,5 hores. Cosa que afectaria 9 de cada 10 assalariats coberts per un conveni col·lectiu. En aquest sentit, Sordo va defensar la reducció de jornada "com una manera virtuosa de disputar la productivitat" i els beneficis que els avanços en digitalització i intel·ligència artificial estan generant a les empreses.

Salaris a l’alça

CCOO ha fet un balanç de com ha evolucionat la negociació col·lectiva, més enllà de la jornada, durant el 2023, i el resultat és agredolç. D’una banda, els convenis firmats durant el 2023 han registrat un increment salarial del 4,6%, més d’un punt per sobre de la inflació. Una qüestió positiva per als interessos d’aquests 3,7milions d’ocupats beneficiats.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

"Els salaris han millorat el 2023 i la negociació col·lectiva ha sigut la gran palanca", es va felicitar Sordo, que també va destacar l’efecte "dinamitzador" de l’acord general assolit amb la patronal al maig. Aquest pacte entre cúpules establia una pujada salarial mínima del 4% per al 2023, una cosa que s’ha complert d’acord amb les dades presentades. Per a aquest any, aquest increment previst és del 3%.

No obstant, la variació salarial mitjana del conjunt de convenis durant l’exercici passat, és a dir, sumant els que ja estaven firmats i amb uns increments salarials que es van aplicant any rere any, va ser del 3,5%. Al mateix nivell que la inflació, fet que va permetre mantenir el poder adquisitiu, tot i que no va ajudar a compensar ni una dècima tot el poder de compra perdut durant l’any anterior.