Catalunya continua perdent més seus d’empreses de les que guanya
El 2023 va seguir la tendència amb un resultat negatiu de 160 companyies, en contrast amb Madrid, que va tancar amb un saldo positiu de 44

Un total de 1.000 empresas han sacado su sede fiscal de Catalunya
Un exercici més, el 2023, Catalunya va continuar perdent més seus d’empreses de les que guanya, segons les dades del Registre Mercantil. En plena polèmica per la proposta de Junts d’incentivar el retorn de les companyies que van marxar pel referèndum de l’1-O i de penalitzar les que no tornin, les dades continuen donant un resultat negatiu. Contrasten amb les de la Comunitat de Madrid, que va tancar l’any passat amb un nou saldo positiu de 44, malgrat ser l’autonomia de la qual més seus es muden, però és també la que capta més nous quarters generals d’empreses.
En els quatre trimestres del 2023, Catalunya suma un total de 856 sortides i 696 arribades, mentre que a Madrid la proporció és a la inversa: 1.623 sortides i 1.667 arribades. Segons les dades del Registre Mercantil, en el quart trimestre de l’any passat, per darrere de Madrid i Catalunya, que lideren les sortides de seus, hi ha Andalusia, amb 127, i la Comunitat Valenciana, amb 101. Respecte al saldo entre entrades i sortides, destaca Madrid, amb 27, seguit de les Canàries i la Comunitat Valenciana, totes dues amb un saldo de 10. En la part oposada, Catalunya presenta un saldo negatiu de 52 empreses, seguida a distància per Navarra, amb 15 empreses menys.
Des de l’octubre del 2017, han marxat de Catalunya gairebé 5.500seus, si bé el saldo, és a dir, la diferència entre les que se’n van anar i les que van venir, és una pèrdua de més de 2.600. En el cas de Madrid, el balanç és positiu en 1.776, després de comparar-se la marxa de més de 6.600 seus durant aquest període de temps amb el desembarcament en aquesta comunitat de més de 8.400.
Aquesta és una qüestió que continua preocupant el món empresarial, tot i que no s’ha traduït en la marxa de seus operatives, però, sí, en la pèrdua de juntes d’accionistes o consells d’administració. Des del món de l’empresa consideren important atraure de nou seus que van marxar, però sense coaccions.
Principals reptes
Notícies relacionadesTambé Foment del Treball ha fet d’aquesta qüestió un dels seus principals reptes. En una entrevista a EL PERIÓDICO, el seu president, Josep Sánchez Llibre, va afirmar: "Una política fiscal com la de Madrid o la de València faria més atractiu que tornessin les empreses". També va afirmar que "no hi ha d’haver ni mesures coercitives perquè tornin ni tampoc incentius. Les empreses tornaran quan realment es donin les condicions polítiques i econòmiques idònies. Això passa per normalitzar plenament la relació entre el Govern espanyol i la Generalitat i que quedi descartada plenament una declaració unilateral d’independència".
En relació amb la proposta de Junts de penalitzar les empreses que no tornin, el Govern, d’ERC, ho ha descartat. La Conselleria d’Economia admet la pèrdua de seus, però no s’ha cansat de reiterar que entre el 2017 i el 2022, van sortir de Madrid cap a altres comunitats més empreses que a Catalunya, malgrat l’allau de l’exercici del referèndum. n
- Consells pràctics Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones
- Conducció Per aquest motiu hauràs de portar piles al cotxe a partir de l'any que ve
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- CHAMPIONS LEAGUE El PSG arriba a una final que carrega de raó Luis Enrique
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Per què el nou Papa ha escollit anomenar-se Lleó? Aquests són els anteriors pontífexs amb aquest nom
- Els escortes de Yolanda Díaz detenen un home amb un ganivet abans que la vicepresidenta arribés a un acte
- Illa veu l’elecció del Papa Lleó XIV com una oportunitat per reforçar el paper social de l’Església
- Els deures que tindrà damunt la taula Lleó XIV: de les pugnes internes, a la pederàstia i el paper de les dones
- L'estadounidenc Robert Francis Prevost es converteix en el 267è Papa sota el nom Lleó XIV